IES Montserrat
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Localització
Carrer Copèrnic 84 Codi postal 08006 Barcelona Telèfon 93 200 49 13 Fax 93 414 04 34 Metro FGC (Sant Gervasi, Pàdua o Muntaner) Autobús 16,17
[edita] Història
Els primers anys 1943-1962 L’IES Montserrat va néixer el 1941 i s'allotjà, durant els seus primers anys de vida, en una casa modernista del carrer de Balmes, cantonada Diagonal. Era, en aquests inicis, un institut femení i petit que el 1948 s'instal·là definitivament al carrer de Copèrnic, en una torre rehabilitada especialment per allotjar-lo i similar, per les dimensions i l'estil, a qualsevol dels xalets unifamiliars que abundaven llavors a la part alta de Barcelona. L'Institut anava creixent i l'edifici es feia petit; el 1960 es va ampliar amb la construcció d'un pavelló annex amb sis aules; tanmatei el centre continuava sense poder absorbir l'alumnat que hi sol·licitava plaça i així, el 1965 es va enderrocar la torre i es va iniciar la construcció d'un nou edifici (l'actual), que es va inaugurar l'octubre de 1968. El Montserrat, que havia nascut amb 16 alumnes, s'havia convertit en un dels instituts grans de Barcelona: l'any 1970 la seva població era ja de 1120 alumnes. Malgrat tots aquests canvis, l'institut havia conservat el jardí de la torre, un magnífic espai verd, poblat amb una gran varietats d'espècies vegetals, que sempre ha estat, i continua sent, molt valorat i estimat per tothom per les seves dimensions, per la seva bellesa i la seva singularitat, amagat enmig d'una zona bulliciosa i densament poblada de la ciutat. A partir del curs 1978-79 el Montserrat es va convertir en un institut mixt i va anar incorporant tots els canvis (introducció del català, representació estudiantil en els òrgans de gestió...) inherents a l'orientació democràtica i moderna que havia anat adoptant, d'acord amb els nous temps. D'ençà del 1980 s'han anat introduint tot un seguit d'innovacions i millores: construcció d'una biblioteca i d'una sala d'actes, instal·lació de dues aules d'informàtica i dues de tecnologia, construcció d'un menjador per l'alumnat, adequació d'espais com a aules de música i d'audiovisuals, ampliació de les pistes esportives...
[edita] Jardins
El jardí del Montserrat és un jardí dels que es consideren de tipus romàntic, on creixen una gran tipus de varietats vegetals: xiprers, oms, pins pinyoners, cedres, plataners, lledoners, acàcies, llorers, figueres, nesprers, palmeres... Des de fa uns quants anys, a més, el jardí s'ha fet famós per la nombrosa colònia de cotorres que l'ha escollit com a lloc de residència i procreació. La subsistència del jardí s'ha vist amenaçada, en més d'una ocasió, per l'especulació immobiliària que va provocar, en temps més foscos que els actuals, heroiques campanyes de resistència per part dels qui havien viscut estones inoblidables i que el defensaven com a escenari on trobar la tranquil·litat i l'ambientació necessàries per al desenvolupament i el conreu de la sensibilitat. Veiem, com a exemple, quin testimoni en donava Montserrat Roig, antiga alumna de l'Institut, a les pàgines del diari "Tele-Exprés"(9.5.75) en un moment que el Ministeri d'Educació volia construir-hi un edifici per a la seva Delegació a Barcelona. Cuando entré, pués, al Instituto Montserrat, lo primero que me sorprendió fue aquel jardín ancho, de formas desordenadas, quizás algo salvaje, desbordado por la vegetación, lleno de espacios misteriosos y de un bosque de pinos que bajaba en suave pendiente.(....). Aquel jardín significó para mí la libertad(...). En aquel bosque juré amistades eternas, escribí mis primeras cartas cursis y sentimentales y nos decíamos secretos:allí otra amiga "del alma" me contó de pe a pa cómo va eso de hacer niños(...). Allá, en aquel jardín, la idea de pecado se fue difuminando y ya no me veía como una "futura perdida"-que era lo que me pronosticaban las monjas; aunque quizás sí, que me haya perdido, pero por otros caminos- y lloraba leyendo versos de José Hierro, Blas de Otero y Miguel Hernández. A los mios no los descubrí hasta la segunda adolescencia: sobre todo a Espriu.(...) Quizás estas notas son una referencia demasiado directa a mi nostalgia. Lo siento, me lo ha provocado la notícia que quieren hacer desaparecer un recuerdo que fue tanto para mí, y para todas las alumnas que han pasado por el Instituto Montserrat".
