Idris I

De Viquipèdia

Idris I, anomenat Mulay Idris, fill d'Abellah (sobrenomenat Al-Kâmil), fou el fundador del regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idríssida del Magrib. Va combatre al costat dels alauites contra els abbàssides però va ser derrotat per aquests últims a la batalla de Fakh prop de la Meca. Després de la derrota, s'escapà amb el seu company Rached al Magrib per fugir de la massacra de la seva família pels abbàssides el 786. Va ser acollit pels berbers de la regió de Walili (Volúbilis), ciutat fundada pels romans prop de Meknès (788). Va morir enverinat per un servidor enviat pel califa Haroun Al-Rachid el 791, deixant la seva dona Kenza embarassada. El seu fill Idris II accedirà al tron a l'edat d'11 anys. La seva tomba es troba a Moulay Idriss, poble prop de les ruïnes de Volúbilis.