Huguet Visconti de Gallura

De Viquipèdia

Huguet Visconti de Gallura (Nino Visconti de Gallura) fou fill i successor de Joan I Visconti de Gallura con a jutge de Gallura i d'una tercera part del jutjat de Càller el 1275. El comú de Pisa va declarar incorporat el jutjat als dominis del comú però finalment li fou retornat gracies al ajut del seu avi matern Huguet Gherardesci (Ugolino della Gherardesca). Els pisans foren derrotats a Melòria pels genovesos el 6 d'agost de 1284, en una batalla naval prop de Livorno en que els pisans anaven manats per el podestà Alberto Morosini i el comte Ugolino della Gherardesca.

Ugolino i Nino es van instal·lar a Pisa on l'avi havia estat nomenat capità del poble i tenia un programa reformista que amenaçava la política gibelina de la república, i Nino (que tenia simpaties güelfes) li donava suport. Ja caigut del poder i empresonat i mort l'avi, Nino va ser deposat pels pisans el 1287 i va morir de gana a la presó de Torre Gualandi de Pisa el 1288 (una llegenda el fa morir a Acquafreda el 1296 o a Lucca el 9 o 12 de gener 1298) i els seus estats foren annexionats per Pisa en mans de qui van romandre fins la que fou conquerit pels catalans el 1323-1324.

Es va casar amb Beatriu d'Este, filla del marquès Opizzo II d'Este, senyor de Ferrara, la qual es va morir a Milà el setembre de 1334. Va tenir una filla anomenada Joana, morta el 1339, que va reclamar els feus paterns i va deixar hereus als Visconti de Milà i que el 13 de novembre de 1309 es va casar amb Rizzardo da Camino comte de Ceneda i senyor de Treviso. Els Visconti de Milà van cedir mes tard els drets al rei de Catalunya-Aragó.