Hug I d'Arborea

De Viquipèdia

Hug I d'Arborea (senyor Hug II Ponç de Cervera o vescomte Hug II de Bas o Hug Poncet), nebot de Barisó I d'Arborea per part de la seva dona, na néixer a Arborea el 1178. Era fill de Hug I de Cervera vescomte de Bas, i d'Ispella Serra. Fou jutge d'Arborea el 1185 sota regència de Ramon de Torroja, marit de Gaia, la germana d'Agalbursa, designat en testament. El compromís d'Oristany (1192) el va reconèixer conjuntament amb Pere I d'Arborea, fill del primer matrimoni. El 1195 Guillem Salusi IV de Caller va envair el jutjat, va fer presoner a Pere I d'Arborea, va assetjar Oristany i va obligar a Hug a signar la pau cedint territoris i però amb la condició que s'havia de casar amb Preciosa de Lacon, de la família de Pere i filla de Guillem Salusi de Càller; matrimoni que es va celebrar el 1206.

Hug va portar el títol de rei d'Arborea i fins i tot de vegades rei de Sardenya. La seva dedicació al jutjat li va costar la pèrdua del vescomtat de Bas que fou abandonat en mans del hereu testamentari Pons III (1185-1195) i del seu fill Pere III (1195-1198) però el 1198 es va arribar a un acord que implicava el reconeixement d'Hug, i certes compensacions econòmiques a Pere III; Hug va retornar a Arborea i va deixar la regència del vescomtat a sa cosí Hug III de Torroja, fill de Gaia i de Ramon, que va morir el 1221 i va deixar la regència a sa germana Eldiarda, casada amb Ramon de Palau.

Hug I (II de Bas) va morir també el 1221 i el va succeir el seu fill Pere II d'Arborea o de Bas-Lacon