Hiroaki Zakoji
De Viquipèdia
Hiroaki Zakoji, (japonès: 座光寺公明 Zakoji Hiroaki) va néixer a Tokio el 20 de gener de 1958 i va créixer a Hokkaido. Va ser un compositor i pianista japonès.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va estudiar composició sota la tutela del mestre Masanobu Kimura mentre asistia a l’escola mitja superior a Hokkaido. Posteriorment va estudiar a l’Institut d’Art de la Universitat Nihon de Tokio, aprenent composició amb el professor Kiyohiko Kijima i piano amb Midori Matsuya. També va estudiar composició amb el professor Roh Ogura a Kamakura.
El 1982 va organitzar l’ensemble “Tokio Shin-Wagaku Consort” que interpretava regularment obres propies i d’altres joves compositors contemporanis. El 1985 es va presentar al concert IGNM (Internationale Gesellschaft für Neue Musik) a Basel (Basilea), Suïssa. L’abril de 1986 va tornar a Basel on va composar i interpretar la seva “Peça nº 3 per a piano Op. 36”. També va viatjar per Espanya i Dinamarca i va escriure per a una revista musical. La composició II (Op. 11) i la composició III (Op. 13) varen ser difoses per una emisora de radio espanyola. El juny de 1986 va ser un dels finalistes en la Competició Internacional de Música Budista a Tokio i la seva Op. 18 “Continuum” va ser estrenada per la Orquestra simfònica de Tokio sota la direcció del mestre Hiroyuki Iwaki.
Va morir uns dies després haver fet 29 anys a causa d’una aturada cardíaca, el 29 de gener de 1987 a Tokio.
Va deixar escrites 38 obres en la seva curta vida de 29 anys (1958-1987):
Totes les seves obres i algunes de les seves gravacions són preservades al Centre de Documentació de Musica Moderna del Japó a Tokio.
James Stevens va escriure: “… La seva obra era única perquè malgrat el seu estil essencialment contemporani, no estava adherit a cap particular tendència o moda, i d’aquesta manera estava al marge del corrent dels compositors contemporanis. El seu material era producte d’una oïda exquisida i estava tractat amb una integritat mozartiana. També incorporava conceptes tradicionals japonesos: per tant era capaç de compondre amb la mateixa facilitat per a grup de cambra, sintetitzador, orquestra simfònica o instruments tradicionals…”
Chamber Cello Concerto (Op. 29) va ser interpretada juntament amb una obra de Tōru Takemitsu una altra d' Isang Yuni una de David Padrós en el concert Orient-Occident al Teatre lliure (Barcelona) els mesos d'abril i maig de 1992.
El mes de gener de 2008, el compositor català Llibert López Pascual va enregistrar algunes de primeres obres de l'Hiroaki: Scherzo, Andante 1, Adagio i Movement. Scherzo va ser retransmesa per Radio Fermo Uno el mes de Febrer de 2008.
[edita] Caràcter
Com que va nèixer a Hokkaido, a la part nord del Japó, on el clima era fred i dur, semblava que havia adquirit un caràcter fort i pacient. Estimava la natura i la neu. Li encantava esquiar. Era un treballador incansable i una persona molt especial, així com el seu talent, era molt càlid i carinyós.
La contradicció era part del seu caràcter. Era dur, però al mateix temps, sensible i delicat. Era introvertit i extrovertit a la vegada. D’una banda posseïa una naturalesa molt contemplativa, com es reflexa en moltes de les seves obres. Estava interessat en el Budisme i en el tema de la “mort”, la qual cosa no era normal en un jove de la seva edad. Per altra banda era quasi un esportista i li agradava molt esquiar. Tenia el 1er. Grau de la S.A.J. (Associació d’Esquí del Japó) i a l’hivern treballava com a monitor d’esquí en la estació de muntanya d’Utsukushi-Gahara a Nagano. Era un individu alegre, li agradava fer broma. El seu sentit de l’humor i el seu caràcter únic li van fer guanyar molts amics.
Era molt avançat en la seva forma de pensar i molt madur. Estava en la vintena però parlava amb compositors de molta més edat que ell com si fossin iguals. Era molt madur, però al mateix temps era pur i innocent com un nen. Era internacional, li encantava viatjar i tocar a l’extranger, però al mateix temps era patriota i nacionalista, estimava el seu país i la seva gent. El seu interès per la historia antiga i la mitologia japoneses, Kojiki i Nihon Shoki, el va portar a escriure una obra “Ama-no-Uzume” (Op.4). També l’interessava la música tradicional japonesa, Gagaku, i va escriure tractats : Els instruments tradicionals japonesos” i “Investigació de la música tradicional japonesa i la seva conversió en la meva obra”.
El seu color preferit era el negre. La seva ciutat preferida Kamakura. El seu novelista preferit era Ryunosuke Akutagawa. De fet, va deixar un quadern en el que estava composant el seu nou treball, l’òpera “El Fil de l’Aranya”, quan va morir. Era molt pulcre i organitzat. Després de la seva mort es van trobar totes les seves partitures molt endreçades, com si hagués pogut predir la seva mort repentina.
Sentia amor i compassió pels altres, amb el seu sentit de l’humor i el seu caràcter únic que el va fer guanyar tants amics. Quasi 300 persones van anar a presentar els seus respectes el dia del seu funeral. Era un gran prodigi. La seva mort repentina va ser una tragedia inconmensurable de la que es va lamentar molta gent i es va plorar per la pèrdua d’aquest jove talent jove i únic , justament quan estava arribant al zenit.
[edita] Obres
[edita] Peces per a orquestra
- Sinfonietta per a corda op. 3 (1979)
- “Transformació” (per a orquestra) op. 7 (1980)
- Meta polifonía” (per a orquestra) op. 10 (1981)
- “Detingut en el temps” (per a orquestra) op. 32 (1982)
- “Continuum” per a orquestra-(títol original: “Continuum temps-espai”) (Estrena: Concurs Internacional per a la Música Budista a Tokio 1986)
[edita] Concerts
- Concert per a piano, op 21 (1983)
- Concert de cambra per a violoncel (per a violoncel i orquestra) op 29 (1985)
- Concert per a violoncel, op 29 b (1985)
[edita] Música de cambra
- Sonata per a flauta i piano, op 2 (1979)
- “Ama-no-Uzume” (per a soprano, piano, percussió i 7 instruments de vent), op 4 (1980)
- Simfonia de cambra, op. 5 (1980)
- Composició I “Silenci Interior” (per a flauta, violí i piano),op. 8 (1981)
- Quartet de corda (inacabat), op 9 (1981)
- Preludi i fuga per a quartet de corda, op 12 b (1981)
- Composició III “Ke” ( per a shakuhachi i koto) op. 13 (1981)
- “Temps en temps” per a dues marimbes, op 17 (1982)
- Preludi per a corda, op. 20 (1982)
- Trio amb piano ( per a piano, flauta i violí) op. 23 (1983)
- Quintet (per a flauta, clarinet, violí, violoncel i piano) op 24 (1983)
- Composició V (per a flauta i arpa), op 26 (1983)
- Monodia (per a flauta i piano), op. 31 (1985)
- Suite per a instruments tradicionals (per a traverso, va. Da gamba i clave), op 34 (1986)
- Composició VI (per a shakuhachi, koto i piano), op 37 (1986)
- Morfologia (per a 2 pianos), op. 38 (1986)
[edita] Peces a solo
- Composició II “Myou” (per a flauta), op. 11 (1981)
- Composició IV “Dansa sagrada” (per a percussió), op. 14 (1982)
- Variacions per a violoncel, op 16 (1982)
- Mono-morfologia I “Fujyu” (per a flauta i shakuhachi), op 22 (1983)
- Mono-morfologia II (per a guitarra), op 27 (1983)
- Peça per a piano I, op. 28 (1985)
- Peça per a piano II, op. 30 (1985)
- “Aya” (per a koto) op. 35 (1986)
- Mono-morfologia III (per a oboè), op. 33 (1986)
- Peça per a piano III, op. 36 (1986)
[edita] Peces per a cant
- Tres cançons, basades en poemes de Chuya Nakahara (per a soprano i piano), op. 1 (1978)
- “Mort i somriure” (per a baríton i piano), op 6 (1980)
- Dues cançons, cantades pel príncep Karu (tenor i piano), op. 15 (1982)
- “Des de l’abisme de la mort” (per a veu i piano), op 19 (1982)
[edita] Peces corals
- “Funeral” (per a cor i orquestra), op. 25 (1983)
- “Invenció” (1985)
