Hipàs de Metapont

De Viquipèdia

Hipàs de Metapont (Hippasus, Ἵππασος) era un filòsof presocràtic, membre de l'escola Pitagòrica.

[edita] Biografia

Va néixer al voltant de l'any 500 aC. Es creu que va provar l'existència dels nombres irracionals en un moment en què els pitagòrics pensaven que els nombres racionals podien descriure tota la geometria del món. Hipàs hauria trencat la regla de silenci dels pitagòrics revelant al món l'existència d'aquests nous nombres. Això hauria fet que aquests l'expulsessin de l'escola i erigissin una tomba amb el seu nom, mostrant així que per a ells estava mort. Els documents de l'època donen versions diferents del seu final: sembla que va morir en un naufragi de circumstàncies misterioses; alguns diuen que va suicidar-se com a autocàstig, deixant així llibertat a la seva ànima per anar a buscar la purificació en un altre cos, d'altres diuen que un grup de pitagòrics fanàtics el van matar i fins i tot hi ha la teoria que Pitàgores en persona el va condemnar a mort.

[edita] Pensament i obra

En el seu moment va tenir molta admiració per Pitàgores, a qui anomenava el gran home. Dirigia el grup dels acusmàtics, mentre que Pitàgores s'ocupava dels matemàtics. Es creu que Hipàs va ser, també, mestre d'Heràclit d'Efès i, com aquest, pensava que l'arkhé o origen de totes les coses era el foc, metàfora del canvi, a diferència dels pitagòrics que situaven aquest privilegi en els nombres. A més dels treballs sobre matemàtiques, que inclouen el descobriment de la irracionalitat de l'arrel de 2, va fer estudis sobre acústica i ressonància. Encara que segons Diògenes Laerci no va deixar res escrit però, potser va escriure μυστικὸς λόγος on calumniava a Pitàgores.

[edita] Hipàs a la Ficció

El personatge d'Hipàs de Metapont va aparèixer també en el curtmetratge La Proporció Àuria, que tracta sobre els origens i la presència del nombre irracional Φ en el nostre entorn. Hipàs és la faceta humorística del curt, en el qual se'l retrata com un pitagòric autista amb molt poques llums.