Himenòpter

De Viquipèdia

Himenòpters

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Arthropoda
Classe:	Insecta
Subclasse:	Pterygota
Infraclasse:	Neoptera
Superordre:	Endopterygota
Ordre:	Hymenoptera Linnaeus, 1758

Subordres

Apocrita
Symphyta

Els himenòpters (Hymenoptera, del grec hymen, "membrana", i pter-, "ala") formen un dels majors ordres d'insectes, i comprèn alguns dels insectes més populars, com les formigues, els borinots, les abelles i les vespes, entre d'altres. El nom prové de la textura de les seves ales.

[edita] Característiques

Els himenòpters posseeixen un aparell bucal de tipus mastegador o llepador, però sempre amb unes mandíbules poderoses. Molts d'ells tenen dos parells d'ales membranoses, les posteriors més petites que les anteriors; en alguns casos, com en les formigues, molts dels seus individus no tenen ales.

Les femelles presenten al final de l'abdomen una estructura per a la posta d'ous, l'oviscapte, que en els grups més evolucionats es transforma en un agulló o fibló verinós. Els tubs de Malpighi són molt nombrosos.

El desenvolupament és per metamorfosi completa i són relativament freqüents els casos de reproducció partenogenètica. Les larves són àpodes i n'hi ha que són paràsites d'altres animals, n'hi ha de fitòfagues, i n'hi ha que són alimentades pels progenitors o en espècies socials, per altres individus de la colònia.

Abellot

Existeixen moltes diferències pel que fa a la forma de vida dels himenòpters, i ens podem trobar espècies paràsites, d'altres que viuen organitzades socialment, i un tercer grup, majoritari, d'exemplars solitaris.

En les espècies socials apareixen tres tipus d'individus dividits: