Heur??stica

De Viquip??dia

Hom denomina heur??stica la capacitat d'un sistema per a realitzar de forma immediata innovacions positives per als seus fins.

La capacitat heur??stica ??s un tret caracter??stic dels humans. Des d'aquest punt de vista del qual pot descriure's com l'art i la ci??ncia del descobriment i de la invenci?? o de resoldre problemes per mitj?? de la creativitat i el pensament lateral o pensament divergent.

L'etimologia d'"heur??stica" ??s la mateixa que la de la paraula eureka, l'exclamaci?? que hom atribueix a Arquimedes en un episodi tan fam??s com ap??crif. La paraula "heur??stica" apareix en m??s d'una categoria gramatical. Quan s'usa com substantiu, identifica l'art o la ci??ncia del descobriment, una disciplina susceptibe de ser investigada formalment. Quan apareix com adjectiu, es refereix a coses m??s concretes, com estrat??gies heur??stiques, regles heur??stiques o sil??logismes i conclusions heur??stiques. ??s evident que aquests dos usos estan ??ntimament relacionats ja que l'heur??stica usualment proposa estrat??gies heur??stiques que guien el descobriment.

La popularitzaci?? del concepte es deu al matem??tic George P??lya, amb el seu llibre Com resoldre-ho (How to solve it). Havent estudiat un munt de demostracions matem??tiques des de la seua joventut, volia saber com els matem??tics hi arriben. El llibre cont?? la classe de receptes heur??stiques que tractava d'ensenyar als seus alumnes de matem??tiques. Quatre exemples extrets d'ell il??lustren el concepte millor que no cap definici??:

• Si no aconsegueixes entendre un problema, dibuixa un esquema.
• Si no trobes la soluci??, fes com si ja la tingueres i mira a veure qu?? pots deduir d'ella (raonant cap enrere).
• Si el problema ??s abstracte, prova a examinar un exemple concret.
• Intenta abordar primer un problema m??s general (??s la ???paradoxa de l'inventor???: el prop??sit m??s ambici??s ??s el que t?? m??s possibilitats d'??xit).

[edita] Matem??tica

En la matem??tica, l'heur??stica existeix des de la Gr??cia Antiga. No obstant, la formalitzaci?? i l'alt grau de rigor en matem??tica li ha restat import??ncia a l'estudi del descobriment, considerant-lo m??s aviat d'inter??s per a la psicologia. Tot i existir el camp de la teoria de la demostraci??, aquest no t?? res a veure amb trobar patrons de demostraci?? o regles per a trobar les demostracions dels teoremes.

[edita] Psicologia

En psicologia l'heur??stica es relaciona amb la creativitat i s'ha proposat que siga aquella regla senzilla i eficient per a orientar la presa de decisions i per a explicar en un pla pr??ctic com les persones arriben a un judici o solucionen un problema. Usualment una heur??stica opera quan un problema ??s complex o el problema porta informaci?? incompleta. En general, una heur??stica pot considerar-se com un drecera als processos mentals actius i, per tant, ??s una mesura que estalvia o conserva recursos mentals. Les heur??stiques funcionen efectivament en la majoria de les circumst??ncies per??, no obstant, tamb?? poden conduir a errors sistem??tics en la presa de decisions o el desenvolupament de judicis. La ideaci?? de solucions heur??stiques sovint arranca d'un raonament per analogia.

Un exemple d'un drecera mental ??s l'??s d'un estereotip. Quan es jutja un individu basant-se en l'estereotip d'un grup al qual pertany, l'??s de l'estereotip pot resultar en un error, ja que l'individu pot ser m??s o menys representatiu de l'estereotip.

[edita] Altres accepcions

• Una teoria cient??fica t?? un alt valor heur??stic si ??s capa?? de generar noves idees o induir noves invencions. Per a aix??, sense ser irrellevant, no ??s imprescindible que la teoria siga certa.

• Parafrasejant a Sartre; merc?? a la seua capacitat heur??stica, malgrat les predeterminacions gen??tiques i d'altres condicionaments, ??s probable que el ser hum?? (valga l'aparent paradoxa de la frase) estiga condemnat a ser lliure de les limitacions que el mitj?? li imposa.