[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Estereotip - Viquipèdia

Estereotip

De Viquipèdia

Els estereotips són un conjunt d’imatges mentals i de construccions lingüístiques fruit de l’herència cultural i d’un conjunt de prejudicis i d’actituds adquirits. Simplifiquen la realitat esdevenint eines que ens la fan més comprensible. Els estereotips són molt necessaris per a la socialització, és a dir, per al desenvolupament i integració dels individus en un entorn que altrament seria agressiu, desconegut, incomprensible i, en definitiva, inabastable.

[edita] Història

El primer autor que utilitza el terme estereotip és Walter Lippmann a "Public Opinion", editat l’any 1922, definint-los com a imatges mentals ja en l’epígraf que dóna títol al primer capítol “The world outside and the pictures in our heads”, caracteritzant-los alhora com un mecanisme de defensa i com una eina de comprensió per a economitzar esforços. Quan Lippmann tria la paraula estereotip per a definir el concepte, no agafa aquest mot a l’atzar, sinó que ho fa pensant en les planxes tipogràfiques (també anomenades estereotips i que coneixia prou bé pel seu ofici de periodista) per la seva rigidesa.

Lippmann creu que en la majoria de situacions en les que ens trobem a diari, el procés de definició de la realitat no segueix el procediment lògic d’observació i judici, sinó a la inversa, primer jutgem, definim, i després mirem. Observem i reconeixem en l’entorn signes comprensibles que representen idees, que omplim amb el nostre assortit repertori d’imatges. No veiem això o allò, sinó el que hi ha en les nostres ments sobre cadascuna de les realitats. En aquesta manera de fer el que es busca és economitzar, ja que intentar de veure tot amb mirada fresca, defugint models, resultaria esgotador i pràcticament impossible. Ara bé, si l’educació no ens en consciencia, aquests conceptes governen la resta de la percepció accentuant la diferència, de manera que allò familiar resulta molt familiar, i el desconegut esdevé rar o fins i tot exòtic.

L’economia d’esforços, és només una de les raons per les quals, segons Lippmann, ens aferrem als estereotips. Aquests també són una eina per a defensar certa posició dins de la societat. Donen al món una imatge endreçada, si bé incompleta, en la qual cada cosa té el seu lloc. Així, qualsevol pertorbació dels estereotips sembla un atac als pilars de l’univers, del nostre univers. Un patró d’estereotips doncs, mai no és neutre, encara que intenti semblar-ho.