Heinrich Schliemann
De Viquip??dia
Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann (Neubukow, Mecklenburg-Schwerin, 6 gener de 1822 - Neapel, 26 de desembre de 1890) va ser un comerciant a Sant Petersburg i un pioner de l'arqueologia.
Schliemann va ser el primer a emprendre una excavaci?? a Hisarlik (Turquia) i all?? finalment va trobar les restes de l'antiga Troia.
Taula de continguts |
[edita] La inf??ncia de Schliemann
H. Schliemann va n??ixer a un poble situat al nord l???Alemanya, a Mecklemburg l???any 1822. De nen va ser molt imaginatiu i li agradaven molt??ssim les llegendes de la seva zona.
El seu pare, pastor de l???Esgl??sia, li va regalar cap a l???any 1829 un llibre de Jerrers, la Hist??ria Universal Il??lustrada. A Schliemann les imatges d???aquest llibre li van encantar, i en especial les que mostraven a Eneas fugint de Troia amb el seu pare Anquises i el seu fill Ascani (Iulus).
En aquella ??poca ning?? sabia on era Troia i aix?? l???intrigava en gran mesura, i creia que en algun lloc encara havien d???estar les restes de tan magn??fica ciutat. Aix?? doncs, quan nom??s tenia set anys va decidir que la seva meta a la vida era trobar aquella ciutat.
[edita] La seva joventut
Va passar el temps, i nom??s amb catorze anys va deixar els estudis perqu?? la seva fam??lia passava per problemes econ??mics i es va posar a treballar a una tenda com a aprenent.
Es va dedicar a aquesta feina durant quasi cinc anys, i all?? va con??ixer a un mariner que recitava uns versos en grec antic. Quan Schliemann va descobrir que el que recitava eren els versos de la Il??ada, la seva vida va donar un tomb i cap a l???any 1841 va viatjar fins a Hamburg per enrolar-se com a grumet i anar a con??ixer m??n.
Al poc temps va haver de tornar ja que el vaixell es va enfonsar, i no va poder complir els seus somnis, es va haver d??? instal???lar a Amsterdam on va comen??ar a treballar com a administratiu i es va dedicar, com autodidacta, a estudiar lleng??es modernes. Tenia tanta facilitat per aprendre lleng??es que amb nom??s vint-i-un anys, a part de la seva llengua materna, l???alemany, ja coneixia l???angl??s, l???holand??s, el castell??, el franc??s, el portugu??s, l???itali??, i ho estava intentant amb el rus. El fet de con??ixer tants idiomes li va permetre ascendir a la seva feina i arribar, fins i tot a fundar, anys m??s tard, cap al 1847, la seva pr??pia empresa.
[edita] Tot un empresari
Com a empresari va viatjar arreu del m??n i va tenir molts ??xits, i durant la seva estada als Estats Units es va nacionalitzar com a nord-americ??. El seu afany per aprendre lleng??es va continuar, i va afegir a la seva llista el suec, el polon??s, i finalment el grec modern i l???antic, ??s a dir, la llengua d???Homer, el llat?? i l?????rab.
Cap a l???any 1864, tenint a les seves mans una gran fortuna, va abandonar els negocis i es va dedicar exclusivament als seus estudis i a realitzar el somni de la seva infantesa.
Va viatjar per tot el m??n durant uns dos anys, traient material per publicar el seu primer llibre, i cap a l???any 1868 va arribar a ??taca despr??s de visitar el Pelopon??s i la Tr??ade. I ara, despr??s de tants anys, havia arribat el moment de cercar el seu tresor, Troia.
[edita] Troia, el seu tresor
En aquella ??poca ja havien sorgit alguns estudiosos com Charles McLaren i Eckenbrecher interessats per l???empla??ament de Troia. Alguns, fins i tot, cr??ien que havia d?????sser a la poblaci?? de Burnabashi, i d???altres que provablement les seves restes estarien ubicats a un tur?? que els trucs anomenaven Hisarlik i que significava palau. Schliemann seguia al peu de la lletra les descripcions del terreny que Homer feia a la seva obra i coincidia amb l???empla??ament de Hissarlik, aix?? que en va decidir per buscar en aquesta zona.
El seu somni el volia viure amb alg?? que pogu??s entendre la seva passi?? i per aix?? es va casar amb una dona grega cap a l???any 1869, Sofia Engastromenos, i un any m??s tard va iniciar al seu costat les excavacions. Despr??s d???anar excavant i trobant restes d???una ciutat darrera d???una altra, l???any 1873 Schliemann va identificar la Troia d???Homer a la pen??ltima i antepen??ltima capa, justament quan estava a punt d???abandonar les excavacions.
Va enviar els treballadors a casa i ell i la seva dona van desenterrar el que ells van anomenar com a Tresor de Pr??am, joies d???or i marfil, objectes preciosos, etc.
En aquesta gesta va emprar els ??ltims anys de la seva vida, compaginant Troia amb altres campanyes d???excavacions a Micenes (1874-1876), Orc??menos (1880) i Tirint (1884-1885).
Schliemann va morir als seixanta vuit anys durant unes vacances a N??pols. Es va posar malalt de cop durant el Nadal de l???any 1890 mentre feia un passeig, i al dia seg??ent va morir al costat de la seva esposa i dels seus dos fills Andr??maca i Agam??mnon, que portaven els noms de grans personatges de la Il??ada.
[edita] Bibliografia
- Los grandes descubrimientos de la Arqueologia, vol.4, Ed. Planeta Agostini.
- Irving Stone, Mi tesoro griego.
