Gustau Pascual Falcó
De Viquipèdia
Gustau Pascual Falcó (Cocentaina, 15 de maig del 1909 – València, 17 d'abril del 1946) va ser músic i compositor de música per a banda, i és especialment conegut pel seu pas-doble Paquito el Chocolatero.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
De família humil, la seva primera influència musical sorgí de son pare, president de la rondalla La Paloma. De petit rebé lliçons de música d'Antonio Pérez Catalá, organista de l'església parroquial de Santa Maria, i pare d'Enrique Pérez Margarit [1], que temps a venir seria professor, i amic, de Pascual Falcó. Continuà la seva formació amb Rafael Satorre Peiró estudiant clarinet, instrument del que n'esdevindria un virtuós. Als 10 anys ja tocava a la banda de música de l'Agrupación Musical, que dirigia Enrique Pérez; als catorze hi debutà com a clarinet solista. Més endavant aprengué el violoncel [2] i formà un quartet amb la pianista Maria Agulló, el violinista Enric Gisbert i el violoncel·lista Modesto Sansalvador; tocaven en el cinema, acompanyant pel·lícules mudes. Gustau Pascual també dirigí la rondalla La Paloma, orquestra de pols i plectre.
De constitució malaltissa i malgrat les seves grans qualitats, Gustau Pascual no pogué anar a estudiar música fora de Cocentaina. Entrà a treballar a una fàbrica de sabates i s'especialitzà en tallador de pell, un ofici que demanava ull i bon gust. El 1932 s'incorporà a la nou-nata societat Unió Musical Contestana [3]. El 7 de juny del 1935 es casà amb Consuelito Pérez, amb qui havia festejat catorze anys, i al germà de la qual dedicaria el pas-doble Paquito.... El mateix any, en un concurs a Dènia, la Unió Musical Contestana guanyà el primer premi gràcies a una interpretació de Pepita Greus de Pérez Choví amb Gustau Pascual fent un impecable solo de clarinet. El 1942 fou nomenat president de l'Unió Musical Contestana, on ja era subdirector de la banda. La salut de Pascual Falcó, ja prou dolenta, va empitjorar: el 1944 hom l'operà a l'Hospital Clínic de València, endebades, i en abril del 1946 morí d'una afecció renal.
A banda de la seva tasca com a instrumentista, Pascual Falcó adquirí fama com a compositor, especialment pel pas-doble Paquito el Chocolatero, la seva peça més coneguda. Compongué, també, molta altra música per a Moros i cristians, conservada només parcialment.
A Pascual Falcó s'atribueix la formació actual de les bandes en cercavila: La part rítmica davant, acompanyament i melodia a continuació i els instruments de contratemps tancant. Es diu que aquesta disposició s'originà en l'estrena el 1945 de Buscant un Bort, quan Pascual sentia la música diferent a com l'havia escrit i decidí variar l'ordre dels músics perquè sonés millor.
[edita] Obres
- La Dolorosa, motet de Setmana Santa
- Imperial contestano, himne d'un equip de futbol local
- La menina, masurca per a quartet
- El nazareno, motet de Setmana Santa
- Vida mía, vals per a quartet
[edita] Obres per a banda
- Al peu del castell, marxa mora
- El ball del moret (Un moret plorant), marxa mora
- El Bequetero [4] (1942), pas-doble (Partitura per a dues gralles seques, en adaptació de Xavier Richart)
- Bequeteros a ratllar, pas-doble
- El Berebere (1942), pas-doble
- Buscant un bort (1945), marxa mora
- Consuelito Pérez (1987), pas-doble. En ocasió del cinquantenari de Paquito..., hom estrenà aquesta composició inèdita, que es dedicà a la vídua del compositor, Consuelo Pérez Molina (germana de Francisco, Paco el Chocolatero)
- Emilio El Chato, pas-doble
- Himne dels Borts, pas-doble
- Himne dels Kabileños (Som i no som d'eixos)
- El Kabileño, pas-doble
- Navarro el Bort (1944), marxa mora
- No m'ho puc llevar del cap (1997), marxa mora. Pascual en deixà només el guió director. En ocasió del cinquantenari de Paquito..., Josep Maria Ferrero Pastor el desenvolupà, però el prematur traspàs d'aquest compositor portà que fos Josep Pérez Vilaplana qui la instrumentés finalment
- Paquito el Chocolatero (1937), pas-doble
- Rafael Ronda (1941), pas-doble
- Som i no som d'eixos, pas-doble
- Tots menos uno (1942), pas-doble
- Vicent Flores, pas-doble
[edita] Arxius de so
[edita] Bibliografia
- María Dolores Insa Ribelles Gustavo Pascual Falcó, un músico, una época, un pueblo Alicante: Caja de Ahorros Provincial, 1987 (2a. edició, Cocentaina: Comisión Homenaje Gustavo Pascual Falcó, 1996)
[edita] Enllaços
- Plana de Gustau Pascual i Paquito el Chocolatero (castellà)
- Notes de la infància de Pascual Falcó (castellà)
[edita] Notes
- ↑ Enrique Pérez Margarit (Cocentaina, 28 d'abril del 1885 - ?) és considerat el músic contestà més destacat de la primera part del segle XX [1]. Fill d'Antonio Pérez Catalá, organista de l'església de Santa Maria, estudià teoria, harmonia, piano i saxofon. Després d'un període en la banda del Regiment d'Enginyers Número 2 de Madrid, tornà a Cocentaina el 1906. A partir del 1908 portà la batuta de la Primitiva del Serpis, o Banda Vella succeint-hi Daniel Llopis Margarit; quan aquesta es fusionà amb la Banda Nova, Pérez Margarit va ser el primer director de la nou-nata Unió Musical Contestana, des del 1932 al 1952 [2]. Enrique Pérez també fundà i dirigí la companyia lírica de la població i una acadèmia de solfeig i instruments. Especialment fructífera va ser la seva activitat de professor de música a les escoles municipals, formant diverses generacions de músics contestans (entre molts d'altres, Josep Insa, Gustau Pascual Falcó, Santiago Reig Pascual i Enrique Torró Insa).
- ↑ Altres instruments que tocà: la guitarra, la flauta, el requint i l'oboè
- ↑ La Unió Musical Consteana fou fruit de la fusió el 1932 de dues bandes de Cocentaina, la Primitiva El Serpis, o Banda Vella i l'Agrupación Musical La Moderna, o Banda Nova. En els anys quaranta tingué un gran prestigi, animat per les figures d'Enric Pérez Gisbert -director fins al 1954- i Gustau Pascual Falcó, subdirector. Del 1958 al 1994, un altre gran director, Josep Pérez Vilaplana, marcà una altra etapa d'alt nivell [3]
- ↑ Bequeteros, Berebers Borts i Kabilenyos són filaes de la festa de Moros i Cristians de Cocentaina
