Gundomar

De Viquipèdia

Gnodomari (Chnodomarius) o Gondomari (Chondomarius), més conegut per Gundomar, fou rei dels alamans.

Magnenci va arribar al tron el 350 a Augustudonum (Autun) i l'emperador Constanci II es va aliar amb els alamans als que va demanar envair la Gàl·lia.

Gundomar va creuar el Rin i va derrotar al cèsar Decenci, germà de Magnenci, va destruir nombroses ciutats i va assolar el país sense trobar oposició.

El 356 es va enfrontar amb Julià (després emperador conegut com Julià l'Apòstata) que va poder aturar la progressió dels alamans a la regió i el 357 els va derrotar en una batalla prop d'Argentoratum (Estrasburg). Gundomar es va reunir al seu camp amb els sis caps principals, Vestralpus, Urius, Ursicinus, Suomarius, Hortarius, i Serapio (el fill del germà del rei, Mederichus, que originalment es deia Agenaric) però foren altre cop derrotats i van haver de creuar el Rin morint milers d'alamans.

Ammià Marcel·lí diu que els romans només van tenir 243 baixes. Gundomar fou capturat i portat davant Julià que el va tractar amablement i el va enviar a Roma on va ser tancat a Castra Peregrina o Mont Caelius on va morir de mort natural algun temps després.