Gran Fam Irlandesa
De Viquipèdia
La Gran fam irlandesa (en anglès Great Famine o Great Hunger i en irlandès An Gorta Mór o An Drochshaol) va estar causada entre altres motius per l'escassesa entre els anys 1845 i 1849 a Irlanda d'un producte alimentari bàsic per a la població: la patata o creïlla; pel que també és coneguda com la Irish Potato Famine (Fam Irlandesa de la Patata). La fam es va gestar durant uns 50 anys mitjançant la desastrosa concurrència de factors com la ineficient política econòmica del Regne Unit, els mètodes de cultiu inadequats i la desafortunada aparició del mildium de la patata, provocat pel fong Phytophthora infestans que destruïa ràpidament un dels més importants aliments de l'època, la patata. [1] Les conseqüències de la fam es van deixar sentir fins a després de 1851. No es va registrar el nombre de morts causades per la fam, però la xifra estimada se situa entre 500.000 i un milió de víctimes en els anys següents a 1846. A més, dos milions de desplaçaments van ser motivats pel desastre i altres molts van emigrar a Gran Bretanya, els Estats Units, Canadà i Austràlia en el que es va conèixer com la Diàspora Irlandesa.
La Gran Fam va ser una catàstrofe social, biològica, política i econòmica. Hi ha una notable diferència entre la Gran fam i altres crisis humanes que van ocórrer a l'imperi, o al món desenvolupat contemporani de la Revolució industrial.
Els efectes immediats a Irlanda van ser la devastació, i a llarg termini la immensa, i contínuament canviant cultura i tradició irlandesa.
[edita] Notes
- ↑ La importància d'aquest tubercle vingut d'Amèrica en l'alimentació dels europeus queda palès al considerar-se tradicionalment que el seu cultiu a Europa es portà a terme per acabar amb la fam en el continent.
