[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Gràcies per la propina (llibre) - Viquipèdia

Gràcies per la propina (llibre)

De Viquipèdia

Gràcies per la propina és una novel·la escrita per Ferran Torrent (Sedaví, 1951), publicada a l'editorial Columna el 1994. Fou adaptada al cinema per Francesc Bellmunt en 1997.

Taula de continguts

[edita] Argument

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.


Ferran Torres narra retrospectivament la seua infantesa i joventut al poble imaginari de l'Horta (València) Benicorlí, on ell i el seu germà Pepín van ser criats, després el suïcidi de la seua mare, pels seus dos oncles, Tomàs i Ramonet, i el seu avi, una família lliberal i no gens convencional, però feliç i unida.

[edita] Personatges

  • Ferran Torres. Narrador del llibre i protagonista al llarg de la novel·la.
  • Pepín Torres. Germà de Ferran, l'estèticament més agraciat de la casa.
  • L'oncle Tomàs. Oncle dels orfes, el graciós de la família i víctima del síndrome de Peter Pan.
  • L'oncle Ramonet. Tímid, molt bona persona, fa de 'mare' per a Ferran, Pepín i tota la família. En descobreixen després de molts anys que és homosexual i porta veient-se en secret amb el seu amant des de fa dècades.
  • L'avi Ramon. és un jubilat bondadós i tolerant, a qui tothom estima (fins i tot els feixistes), però vell i amb problemes de salut.
  • Carraca. Amic íntim de Tomàs i company de negocis.
  • Tono. Amic de Tomàs i forner de Benicorlí.

[edita] Opinió

Gràcies per la propina és sobretot una història tendra sobre l'amor d'una família, però com és habitual en les novel·les de Ferran Torrent, hi trobem una descripció precisa i inevitablement irònica de la societat valenciana (en aquest cas la dels anys 60) que pot esdevenir fins i tot nostàlgica per a aquells que hagen conegut València en eixa època i molt interessant pels més joves: s'hi esmenten les sales de cinema de l'època, les discoteques, fins i tot ix la vedette valenciana més famosa d'aleshores, Rosita Amores. En definitiva, Gràcies per la propina és dues coses: una història que commourà, divertirà i intrigarà fins i tot el més impassible, i també profundament valenciana.

[edita] Enllaços externs