Gonzalo Fernández de la Mora

De Viquipèdia

Gonzalo Fernández de la Mora y Mon (Barcelona 1924 - Madrid 2002) va ser un polític i assagista espanyol. Quan tenia dos anys, la seva família es va traslladar a Madrid i durant un temps va viure a Galícia (Mondariz, Guitiriz i Vigo). De tornada a Madrid, va estudiar Filosofia i Lletres i Dret, i el 1946 va entrar en l'Escola Diplomàtica, entrant allí en contacte amb grups monàrquics liberals.

Membre del Consell Privat de Joan de Borbó des de 1959, progressivament es va anar acostant al cercle de poder franquista i va ser nomenat sotssecretari en el Ministeri d'Afers exteriors i entre 1970 i 1974 va ser ministre d'Obres Públiques. Durant la Transició va fundar la Unión Nacional Española que va ser un dels partits que va formar Aliança Popular, amb Fernández de la Mora com a vicepresident. Diputat per Pontevedra a les eleccions generals espanyoles de 1977, fou nomenat també conseller de la Xunta preautonòmica. El 1977 va deixar AP i la direcció de la UNE quan van donar el seu suport a la Constitució de 1978 (seva és la frase "Espanya no necessita constitució perquè és un Estat perfectament constituït"). En 1979 va ser un dels fundadors del partit Dreta Democràtica Espanyola.