Glacera de Malaspina
De Viquipèdia
La Glacera de Malaspina, al sud-est d'Alaska, és la glacera de peudemont més gran de l'Amèrica del Nord. Té al voltant de 65 km d'ample i 45 km de llarg, amb una àrea d'uns 3.900 km². Porta el nom de l'explorador italià Alessandro Malaspina (per encàrrec d'Espanya), que visità la regió el 1791.
Es forma a on unes quantes glaceres de vall, principalment la Glacera Seward i la Glacera Agassiz, descendeixen de les Muntanyes de Sant Elies a la plana costera que mira al Golf d'Alaska entre Icy Bay i Yakutat Bay. Té la particularitat de que en cap moment arriba a tocar l'aigua del mar.
El Malaspina té més de 600 metres de gruix en alguns llocs, amb un fons aproximat de fins 300 metres per sota del nivell del mar. Hi ha dos llacs sobre el marge de la glacera; El Llac Oily (Llac Greixós) al peu dels Turons Samovar entre les glaceres d'Agassiz i Seward, i el Llac de Malaspina al marge sud-est, prop de la badia de Yakutat.
De l'estudi de dades de radar i fotografia aèria s'ha demostrat que el sistema Malaspina-Seward ha perdut al voltant de 20 m de gruix entre 1980 i 2000; com que la glacera és tan gran, això és suficient com per a col·laborar amb un 0'5% a la pujada global del nivell del mar per la fusió de les glaceres.
La glacera es protegeix dins dels límits del Parc Nacional Wrangell-St. Elies.
L'octubre de 1969, la glacera va ser declarada com Monument Natural d'Interès Nacional (National Natural Landmark) pel Govern dels Estats Units.
Un vaixell de la companyia Alaska Marine Highway està batejat amb el mateix nom que la glacera: M/V Malaspina.
