Gianni Rodari
De Viquipèdia
Gianni Rodari (Omegna, 23 d'octubre de 1920 - Roma, 14 d'abril de 1980) va ser un escriptor i periodista italià. La literatura infantil és la part més coneguda de la seua obra.
[edita] Biografia
Va nàixer a Omegna, una petita ciutat de la Província de Novara, al nord d'Itàlia. Son pare, forner, va morir quan Rodari tenia 10 anys. Aleshores, Gianni i els seus dos germans, Cesare i Mario, van ser criats per sa mare sola a la seua ciutat natal, Varesotto. Després d'estudiar magisteri durant 3 anys a Soveso, va rebre el diploma de mestre a l'edat de disset anys i es va posar a treballar en un col·legi d'ensenyament primari del districte de Varesotto. Va estar interessat per la música (tres anys de violí) i la literatura (va descobrir les obres de Nietzsche, Schopenhauer, Lenin i Trotski que van ajudar-lo a desenvolupar el seu sentit crític). L'any 1939, durant un curt període, va anar a la Universitat de Milà.
Durant la Segona Guerra Mundial, Rodari va quedar exempt de prestar servei d'armes per raons de salut. Va afiliar-se al partit feixista durant un temps amb l'objectiu de trobar treball. Traumatitzat per la pèrdua dels seus dos millors amics, i per l'empresonament del seu germà Cesare en un camp de concentració, Rodari va afiliar-se al Partit Comunista d'Itàlia l'any 1944 i va participar al moviment de resistència italià.
L'any 1948, sent periodista del periòdic comunista L'Unità, va començar a escriure per a infants. L'any 1950 el partit va confiar-li un lloc de redactor al nou setmanari per a infants Il Pioniere. El 1951, va publicar els seus primers llibres: Il Libro delle Filastrocche i Il Romanzo di Cipollino.
Va visitar la URSS per primera vegada l'any 1952 i l'any següent va contraure matrimoni amb Maria Teresa Feretti, amb la qual va tenir, 4 anys més tard, una filla anomenada Paola. L'any 1957, Rodari va superar l'examen de periodista professional.
De 1966 a 1969, va participar activament en projectes col·laboratius amb els infants. L'any 1970 li va ser atorgada la Medalla Hans Christian Andersen de literatura infantil. Aquesta distinció li va permetre obtenir una reputació internacional. Les seus obres han estat traduïdes a un gran nombre de llengües.
L'any 1979, després d'un viatge a la URSS, la seua salut va començar a declinar i va haver d'abandonar el gruix de la seua activitat. Va morir en el transcurs d'una operació quirúrgica l'any 1980.
[edita] Obres
- Il libro delle filastrocche, 1950
- Il manuale del Pionere 1951
- Il romanzo di Cipollino 1951 (rist. nel 1957 come Le avventure di Cipollino)
- Cipollino e le bolle di sapone 1952
- Il libro dei mesi 1952
- Il treno delle filastrocche 1952
- Le carte parlanti 1952
- Gelsomino nel paese dei bugiardi 1959
- Filastrocche in cielo e in terra 1960
- Favole al telefono 1960, traduït al català per Teresa Duran i Armengol
- Gipi nel televisore. Favola in orbita di Gianni Rodari 1962
- Il pianeta degli alberi di Natale 1962
- Castello di carte 1963
- Il libro degli errori 1964
- La freccia azzurra 1964
- La torta in cielo 1966
- Venti storie più una 1969
- Le filastrocche del cavallo parlante 1970
- Tante storie per giocare 1971
- Filastrocche in cielo e in terra, ed. definitiva 1972
- Gli affari del signor gatto 1972
- Il palazzo di gelato e altre otto favole al telefono 1972
- Grammatica della fantasia 1973
- I viaggi di Giovannino Perdigiorno 1973
- Novelle fatte a macchina 1973
- La filastrocca di Pinocchio 1974
- Marionette in libertà 1974
- La gondola fantasma 1978
- C'era due volte il barone Lamberto 1978
- Il teatro i ragazzi la città 1978
- Parole per giocare 1979
- Bambolik 1979
- Il gioco dei quattro cantoni 1980
- I nani di mantova 1980
- Piccoli vagabondi 1981
