Georges Duby

De Viquipèdia

Georges Duby (7 d'octubre de 1919 – 3 de desembre de 1996). Historiador francès, especialitzat en l'Edat Mitjana, enquadrat en l’anomenada tercera generació de l'Escola dels Annales.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Idees i aportacions
3 Obra principal
4 Enllaços Externs

[edita] Biografia

Nascut en una família d’artesans parisenca, va començar a donar classes al 1942, quan va aconseguir una càtedra de lletres, i al 1951 es va establir definitivament a Aix-en-Provence, on en 1953 va obtenir la càtedra d’Història Medieval a la Facultat de Lletres d’aquesta ciutat. El mateix any defensa la seua tesi doctoral a la Sorbona.

Al 1970 és elegit professor al Collège de France, on obté la Càtedra d’història de les societats medievals. En 1974 entra a l’Acadèmia d’inscripcions i Bones Lletres, i en 1987 a l’Acadèmia Francesa.

Gran historiador i magnífic escriptor pel seu domini de la llengua, els seus llibres han tingut un especial èxit no solament entre els historiadors, fent-se famós entre el gran públic francès gràcies a les seues aparicions a la televisió, sobretot amb l’adaptació televisiva de la seua obra El temps de les Catedrals, arrivant més tard a convertir-se en president de la cadena de televisió francoalemanya Le Sep, antecedent d’Arte.

[edita] Idees i aportacions

Especialista en història econòmica i social de l’Occident europeu medieval, en especial dels segles X al XIII, ha destacat després pels seus treballs d’Història de les mentalitats, i és el més conegut de l’anomenada tercera generació de l’Escola dels Annales, important escola historiogràfica del segle XX. També ha defensat un retorn de la historiografia cap a una història narrativa, de la que ell és un dels màxims representants.

Als anys 60 destaca per les seues contribucions a la Història econòmica i a la Història rural medieval, revolucionant la visió que fins aquell moment es tenia i incentivant nous estudis sobre el tema. A la següent dècada va estar més interessat per la Història social, des de la que després va evolucionar cap a la Història de les mentalitats de la que es va convertir en el principal valedor.

[edita] Obra principal

L’Économie rurale et la vie des campagnes dans l’Occident médiéval. Essai de synthèse, perspectives de recherches, 1962.
L’an mil, 1967.
The early growth of the european economy. Warriors and Peasants from the Seventh to the Twelfth Century, més conegut per la versió francesa Guerriers et paysans. Le premier essor de l’économie européenne, VIIe-XIIe siècles, 1973
Le temps des cathédrales, l’Art et la Société, 980-1420, 1976.
Les Trois Ordres ou l’Imaginaire du féodalisme, 1978
Le Chevalier, la Femme et le Prêtre. Le mariage dans la société féodale, 1981
Guillaume le Maréchal ou le meilleur chevalier du monde, 1984
L’Histoire continue, 1991
Dame du XIIe siècle. I. Héloïse, Aliénor, Iseut et quelques autres. 2, Le souvenir des aïeules. 3, Ève et les prêtres , 1995.