Genètica mendeliana
De Viquipèdia
La genètica mendeliana és la disciplina científica que estudia la transmissió dels caràcters hereditaris a través de les generacions.
Aquesta rep el nom del seu creador Gregor Mendel, que desenvolupà els seus treballs sobre la transmissió de l'herència a l'actual República Txeca durant la segona meitat del segle XIX.
Els seus estudis es basaren en l'estudi de caràcters en pèsols Phaseolus vulgaris.
Els caràcters mendelians presenten diverses característiques:
- Cada caràcter mendelià està determinat per un o diversos loci.
- Cada locus té dues o més variants possibles, anomenats al·lels.
- Hi ha alels que són dominants sobre altres, anomenats recessius.
- Durant la reproducció només un sol al·lel de cada locus es transmet a la descendència.
[edita] Exemple
El color de les llavors del pèsol és un caràcter determinat per un locus que presenta dos alels (A i a), on l'al·lel A és dominant sobre l'al·lel a.
Quan s'encreuen dues races pures (P) (dues estirps que només presenten coloració verda i groga respectivament) s'obté una primera generació (F1) en que tots els pèsols són verds. No obstant quan s'encreuen els individus de la F1 s'obté una relació entre pèsols verds i grocs de 3:1.
A la generació P, doncs, Hi havia dos tipus de progenitors. Descriurem els loci d'aquests dos individus com a AA (pèsol verd) i aa (pèsol groc), són homozigots. Cadascun d'aquests aporta un dels seus al·lels durant la reproducció. Per tant tots els individus de la generació F1 tindran el locus Aa. Són heterozigots per aquest caràcter. Durant la reproducció de la F1 es generen les següents combinacions equiprobables AA : Aa : aA : aa obtenint-se en la F2 la proporció de 3 a 1.
Quan un al·lel recessiu s'expressa és per que es troba en homozigosi.
