Gaspar Sentiñon Cerdaña

De Viquipèdia

Gaspar Sentiñon Cerdaña (Barcelona, 1840-1903) fou un metge català, destacat militant de la FRE de l'AIT. Des de l'edat de sis anys residí a Alemanya. El 1869 participà a Barcelona en les reunions, amb Giuseppe Fanelli, que promogueren la creació de la FRE de l'AIT. S'adherí a l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista liderada per Mikhail Bakunin, amb el què va mantenir una ferma amistat. El setembre del mateix any assistí a Basilea (Suïssa) al 4art. congrés de l'AIT, representant el Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i la secció local de Ginebra de l'AIT. Impulsà l'Associació Lliure-Pensadora de Barcelona i el seu òrgan de premsa el setmanari La Humanidad (1870).

Participà en el primer Congrés obrer espanyol celebrat a Barcelona del 19 al 26 de juny de 1870 en el que es va constituir la FRE de l'AIT. Com element destacat entre els internacionalistes fou empresonat el juny de 1871 i alliberat el setembre del mateix any. Se li atribuïa haver signat el Manifiesto de algunos partidarios de la Commune a los poderosos de la tierra, document que havia estat signat pels internacionalistes Anselmo Lorenzo, Francisco Mora y Tomás González. El desenllaç de la Comuna de París i les freqüents vagues de Barcelona, que ell considerava negatives per al desenvolupament de la FRE de l'AIT, el van portar a trencar la militància activa en la Internacional. Després va mantenir contactes amb el Club dels Federalistes que lideraven Valentí Almirall i Francesc Pi i Margall. Va contribuir a la difusió de la informació mèdica traduint treballs i notícies de l'alemany, anglès, francès, italià, grec, llatí, romanès i sànscrit. Col·laborà a El Estado Catalán, Acracia, El Productor, La Humanitat, Revista de ciencias médicas i La Luz.

[edita] Obres

• Ciencia y naturaleza. Ensayos de filosofía y de ciencia natural traducció de l'alemany de Ludwig Büchner (1873)
• La hija del rey de Egipto, traducció de l'egiptòleg alemany Georg Moritz Ebers.
• La digestión y sus tropiezos (1880)
• El cólera y su tratamiento (1883)
• La viruela y su tratamiento curativo, preservativo y exterminativo (1884)