Gai Suetoni Paulí
De Viquipèdia
Gai Suetoni Paulí (Caius Suetonius Paulinus) fou un magistrat romà.
Apareix esmentat per primer cop durant el regnat de Claudi, l'any 42, quan fou procònsol a Mauritània i va derrotar als moros revoltats, arribant fins a les muntanyes de l'Atles.
En el regnat de Neró el 59, fou nomenat governador de Britània i durant dos anys va sotmetre a diversos pobles britons i va erigir fortins a diversos llocs, però el 61, quan va creuar cap a l'illa de Mona (Anglesey), plaça forta dels britons i la religió dels druides, que resistia als romans, la resta del país va aprofitar la seva absència per revoltar-se dirigits per Boadicea reina dels icenis. Els revoltats van ocupar la colònia de Camalodunum i van derrotar a Petili Cerealis, llegat de la Legio IX. Quan Paulí va retornar, Londinium i Verulamium havien caigut en mans dels britons, però va aconseguir finalment derrotar a Boadicea.
El 62 va tornar a Roma i el va succeir Petroni Turpilià (Tac. Ann. xiv. 29-37, Agric. 5, 14.--16 ; Dion Cassius, l xii. 1-12; Suet. Ner. 39.).
El 66 fou cònsol amb Gai Luci Telesí (Tac. Ann. xvi. 14; Dion Cassius, l xiii. 1.). Llavors era considerat un dels millors generals de l'Imperi i quan va esclatar la guerra civil (68) es va posar al servei d'Otó, però no va poder imposar-se a les intrigues de Licini Procle (Licinius Proculus) que tenia la màxima confiança d'Otó. Aquest va sortir en campanya contra les forces de Vitel·li (69) acompanyat per Paulí i altres generals experimentats.
Otó va sortir de Roma deixant a la ciutat al seu germà [Luci Salvi Otó Titià] o Ticià a Roma junt amb Flavi Sabí, el prefecte, germà de Vespasià. Tenia tres comandants hàbils, Suetoni Paulí, Mari Cels i Anni Gal i dominava la flota. Otó va derrotar als muntanyencs lígurs i va saquejar Albium Intemelium (Vintimiglia). Anni Gal i Vestrici Espurina van ser encarregats de la defensa del riu Po. Espurina fou atacat a Placentia per Cecina, general de Vitel·li, però el va poder rebutjar i causar-li moltes baixes fins que Cecina es va retirar a Cremona. Martins Macer al front dels gladiadors d'Otó va derrotar a Cecina però no va voler entrar a Cremona i aquesta negativa va provocar les sospites del general Suetoni, i Titià fou nomenat nou comandant en lloc de Macer. Un nou atac de Cecina fou rebutjat per Mari Cels i Suetoni Paulí prop de Cremona, però Titià no va empaitar als partidaris de Vitel·li el que fou molt negatiu pels interessos d'Otó; Paulí va avalar aquesta decisió i va ser vist com a sospitós de traïció. Valent va arribar a Pavia i va unir les seves forces amb les de Cecina. Procle o Pròcul, prefecte del pretori volia acabar ràpidament amb la guerra en un enfrontament decissiu i en canvi Paulí recomanava evitar el xoc. La batalla de Bedriacum fou un desastre per Otó, que va decidir suïcidar-se.
Després de la batalla Paulí va passar al camp a Vitel·li on va obtenir el perdó mercès a al·legar falsament que la derrota d'Otó s'havia degut a la seva traïció en favor dels interessos de Vitel·li. Ja no torna a ser esmentat.
