Gai Papiri Carbó
De Viquipèdia
Gai Papiri Carbó (Caius Papirius Carbó) fou un magistrat romà nascut el 164 aC, fill del pretor Gai Papiri Carbó (Caius Papirius Carbó), que fou contemporani i amic dels Gracs.
Va seguir a Tiberi Grac del que era amic i a la seva mort fou nomenat al seu lloc com triumvir agrorum dividendorum, i una mica després, el 131 aC, fou elegit tribú del poble, període en el que va imposar dues lleis: una sobre possibilitat que els tribuns foren reelegits i la lex tabellaria, que establia la votació per majoria en l'aprovació o derogació de les lleis. En el seu tribunat va romandre com a triumvir agrorum dividendorum.
La dificultat del repartiment de terres segons la llei agrària de Semproni, provocava constants conflictes. Un dia Escipió Africà, cap del partit aristocràtic fou trobat mort al llit i es va sospitar que Carbó l'havia fet matar o al menys que hi tenia alguna cosa a veure.
Després del tribunat va romandre com amic dels Gracs fins a la mort de Gai Grac el 121 aC a mans de Luci Opimi, el cònsol, que va fer matar nombrosos amics dels Gracs; al final del seu consolat Opimi fou acusat de traïció pel tribú Quint Deci. El 120 aC va pujar Carbó al consolat però ja s'havia canviat de partit i va assolir la defensa de Opimi i va dir que la mort de Gai Grac havia estat un acte de justícia. Això però no li garantia la protecció de l'aristocràcia que el considerava implicat en la mort d'Escipió i esperava el moment oportú per la venjança.
El 119 aC l'orador Luci Licini Cras el va acusar (el càrrec no és conegut) i per evitar ser condemnat es va suïcidar (Valeri Màxim diu que fou enviat a l'exili).
