Gai Oppi (escriptor)

De Viquipèdia

Gai Oppi (Caius Oppius) fou un amic íntim de Juli Cèsar. Juntament amb Lluci Corneli Balb Menor va portar els afers privats de Cèsar.

Es diu que Cèsar l'apreciava tant que una vegada que sorpresos per una turmenta es van refugiar a casa d'un pobre home que només tenia un cambra, va cedir aquesta a Oppi (que estava delicat de salut) i ell mateix i d'altres van dormir al porxo.

Aquesta amistat va continuar fins a la mort de Cèsar el 44 aC, i mentre el dictador era absent a Hispània, Oppi i Balb van portar tots els afers a Roma tot i que el govern de la ciutat estava en mans nominalment de Marc Lèpid com a magister equitum. Després del 44 aC Oppi va donar suport a Octavi (August).

Va escriure suposadament algunes obres que s'han perdut sobre les guerres alexandrina, d'Àfrica i d'Hispània, si be també s'atribueixen a Hirti, que probablement va escriure al menys la de la guerra alexandrina i la d'Hispània, i Oppi potser va escriure la d'Àfrica. També va escriure les biografies d'alguns romans distingits: Escipió Africà el Vell; Cassi; Gai Mari; Gneu Pompeu Magne; i probablement una vida de Juli Cèsar. El 43 aC va escriure un llibre que volia demostrar que Cesarió no era fill de Cèsar i de Cleòpatra com aquesta volia fer veure.