Gai Marci Rutil

De Viquipèdia

Gai Marci Rutil (Caius Marcius L. F. C. N. Rutilus) fou un magistrat romà.

Era plebeu i després de les lleis Licínies va obtenir els més alts càrrecs de l'estat. Fou cònsol per primera vegada el 357 aC amb Gneu Manli Capitolí Imperiós i va fer la guerra contra els habitants de Privernum, ciutat que va conquerir i va rebre els honors del triomf.

El 356 aC fou nomenat dictador per fer la guerra contra els etruscs i fou la primera vegada que hi havia un dictador plebeu, cosa que va ofendre molt als patricis; en una antipatriòtica mesura es van oposar als preparatius de guerra però el poble va ajudar a Rutil que va poder sortir al combat. Va obtenir diverses victòries sobre els etruscs però el senat li va refusar els honors del triomf, que va haver de celebrar privadament.

El 352 aC fou cònsol per segona vegada amb Publi Valeri Publícola III i a l'any següent fou el primer plebeu censor (351 aC).

Fou cònsol per tercera vegada el 344 aC amb Tit Manli Imperiós Torquat i per quarta vegada el 342 aC amb Quint Servili Ahala II; en aquest darrer any, que fou el segon any de la guerra samnita, va quedar estacionat a Campània on va descobrir una conspiració entre les tropes romanes que va avortar.

El seu fill va agafar el cognom Censorí que va substituir a Rutil.