Gabriel Salazar

De Viquipèdia

Gabriel Salazar (Xile, 1936), historiador xilè, l'exponent més important de l'historiografia d'esquerres d'aquest país.

Va estudiar història a l'Universitat de Xile (1960, realitzant de manera paral·lela estudis sobre filosofia i sociologia. Sent un home d'esquerres va ingressar al MIR el 1970, convertint-se en un dels seus dirigents.

Posteriorment al cop d'estat de 1973 va ser detingut i conduït al centre de detencions Villa Grimaldi, d'on va sortir el 1976, partint al Regne Unit, país que li va oferir una beca per continuar els seus estudis, treient-se un doctorat d'Història Econòmica i Social a l'Universitat de Hull.

Va tornar a Xile junt amb la seva família el 1985, editant aquest any el seu llibre més important: "Labradores, Peones y Proletarios", que ha sigut reconegut com una de les aportacions historiogràfiques més importants i novedoses dels últims temps.

Treballa com a professor d'Història de Xile Contemporànea i Història Social de Xile a l'Universitat de Xile. També treballa a l'Universitat ARCIS, on actualment és el director del Programa de Maestria de Ciències Socials.

La seva aportació més important a l'historiografia del país es haver fundat i ser un dels principals exponents de l'Història Social, branca historiografica que es dedica a estudiar el subjecte popular i investigar sobre els fets socials des de la visió de les classes més baixes de la societat.

Destaquen els seus estudis sobre el subjecte popular del segle XIX i les seves investigacions sobre els moviments socials a través del segle XX.