Gabriel Bau i Fortanete
De Viquipèdia
Gabriel Bau i Fortanete (Barcelona, 1892-1944) fou un futbolista català de principis del segle XX.
[edita] Biografia
La primera documentació escrita que tenim dels principis de la carrera esportiva de Gabriel Bau, és dels seus inicis en el Central en l'any 1909. El Central es va dissoldre i el seu camp fou adquirit pel Numancia que va ingressar diversos dels seus jugadors. En aquest club barceloní va jugar Bau fins que en el mateix any va debutar amb l'Espanyol, en el qual va jugar durant 3 mesos, fins que el FC Espanya, club també barceloní (el camp del qual estava situat al costat de l'Hospital Clínic) es va interessar per ell. Amb l'Espanya, fou dos anys consecutius campió de Catalunya i dues vegades finalista en el campionat d'Espanya. La Federació Catalana el va cridar per a formar la primera Selecció Catalana.
El 1914, el FC Barcelona es va interessar per el davanter i golejador de l'Espanya, va guanyar el campionat de Catalunya i fou màxim golejador de l'equip per sobre del gran Paulino Alcántara. En 1916 ingressa en les files del Badalona, on jugarà una temporada per a tornar novament al Barcelona a l'any següent per a jugar la temporada 1917-1918. La temporada 1918-1919 la jugarà amb el Badalona on va fer de comodí com interior esquerre, de mitjà i de defensa fins a 1924.
El 1921 es nomenat capità de la selecció catalana i va fer una gira per diversos països europeus.
El 24 de febrer del 1924 es va celebrar un partit a benefici seu entre el Badalona i una Selecció Catalana en la qual figuraven alguns jugadors del Barcelona. Aquest mateix any fitxa per l'Avenç del Sport on acaba la seva carrera com jugador. L´Avenç i L´Andreuenc es fusionen i neix la Unió Esportiva Sant Andreu, on Bau va fer d'entrenador.
