[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Futbol a l'Uruguai - Viquipèdia

Futbol a l'Uruguai

De Viquipèdia

Taula de continguts

[edita] Història

El futbol entra a l'Uruguai, com a la gran majoria de llocs, de la mà de la colònia anglesa resident a Montevideo. Entre els primers clubs nascuts al país destacaren el Montevideo Cricket Club (fundat al voltant de 1889), el Central Uruguay Railway Cricket Club-CURCC (1891), el Montevideo Rowing, l'Albion FC (que vestia de vermell i blau), el Deutscher FMK (de la colònia alemanya), l'Uruguay Athletic Club, el Club Nacional de Football (fundat el 1899 per l'associació de l'Uruguay Athletic i el Montevideo Football Club i que fou el primer club format exclusivament per uruguaians) i el River Plate FC (que vestia de blanc i blau). El Club Atlético Peñarol nasqué el 1913, com a continuador de l'antic CURCC (algunes hipòtesis afirmen que es tracta del mateix club).

El primer campionat uruguaià fou creat l'any 1900 organitzat per l'Uruguay Association Foot-ball League. Fins el 1999, el futbol uruguaià estava clarament dividit en dos: el futbol de Montevideo (que esdevingué professional el 1932) i el futbol de l'interior (de caire amateur o semi-professional). El futbol professional és dirigit per l'AUF (Asociación Uruguaya de Fútbol, Montevideo) i el futbol de l'interior per l'OFI (Organización del Fútbol del Interior) que té el seu propi campionat des de 1965.

A nivell mundial, el futbol uruguaià destacà durant les dues dècades anteriors a la Segona Guerra Mundial. La selecció uruguaiana de futbol guanyà les competicions dels Jocs Olímpics dels anys 1924 i 1928. Durant aquells anys en els que no s'havia creat encara la Copa del Món, els jocs olímpics eren la competició més important del moment. La selecció de l'Uruguai demostrà ser la més potent del planeta, a excepció dels professionals britànics que no hi prengueren part. El primer campionat del món es disputà el 1930, organitzada per la pròpia Uruguai. La selecció nacional del país fou la vencedora, derrotant Argentina a la final. L'equip no participà als dos següents campionats en protesta per les absències que s'havien produït el 1930, però en la seva següent participació, l'any 1950, tornaren a sortir vencedors, derrotant, aquest cop a la pròpia selecció organitzadora, el Brasil.

A partir d'aquell moment, la selecció passà a un segon terme dins del panorama mundial, però el seu lloc fou agafat pels seus dos clubs més importants, el Peñarol i el Nacional. Ambdós clubs es reparteixen, quasi en exclusiva, el campionat de lliga del país. A més el Peñarol guanyà la Copa Libertadores de América en cinc ocasions (1960, 1961, 1966, 1982 i 1987) i el Nacional en tres (1971, 1980 i 1988). Els dos clubs també s'han repartit la màxima competició mundial, la Copa Intercontinental de futbol, en sis ocasions. El Peñarol es proclamà campió el 1961, 1966 i 1982, mentre que el Nacional es proclamà millor equip del món el 1971, 1980 i 1988.

[edita] Competicions

[edita] Principals clubs

   

[edita] Jugadors destacats

Des de 1910

  • Cayetano Saporiti
  • José Piendibene

Des de 1920

Des de 1930

 

Des de 1940

  • Roque Gastón Maspoli
  • Aníbal Paz
  • William Martínez
  • José Emilio Santamaría
  • Matías González
  • Raúl Pini
  • Schubert Gambetta
  • Víctor Rodríguez Andrade
  • Obdulio Jacinto Varela
  • Roberto Porta
  • Atílio García
  • Severino Varela
  • Alcides Edgardo Ghiggia
  • Juan Alberto Schiaffino
  • Walter Gómez
  • Omar Óscar Míguez
  • Javier Ambrois
  • Juan Eduardo Hohberg

Des de 1960

  • Ricardo Elbio Pavoni
  • Pedro Virgilio Rocha
  • Julio César Abbadie
  • Néstor Gonçalvez
  • Julio César Cortés
  • José Francisco Sasía
  • Luís Alberto Cubilla
 

Des de 1970

  • Ladislas Mazurkiewicz
  • Ildo Enrique Maneiro
  • Waldemar Victorino
  • Fernando Morena

Des de 1980

  • Enzo Francescoli
  • Jorge da Silva
  • Carlos Alberto Aguilera
  • Rubén Sosa
  • Daniel Fonseca

Des de 1990

Des de 2000

 

[edita] Principals estadis

[edita] Articles relacionats

[edita] Enllaços externs