Frosinone

De Viquip??dia

Frosinone ??s una ciutat d'It??lia, capital de la prov??ncia de Frosinone, a la regi?? del Laci. Les seves fraccions s??n: Colle Cottorino, Mad. della Neve, Cavoni, Stazione i Maniano.

??s l'antiga Frusino del per??ode rom??. Hi van n??ixer els Papes Sant Hormisdes i Sant Silveri.

Depenent estretament de Roma, fins al segle XI no es va establir un condomini entre el Papa i els milites, condomini confirmat per Innocenci III el 1207, per tres generacions, per?? aviat el control de la ciutat va passar a Adinolf Nicola Mattia per tota la segona meitat del segle XIII; fou responsable de viol??ncies i de devastar el castell i espoliar als habitants de la ciutat, que van demanar ajut al Papa que va reassumir el poder. Fou seu de la prov??ncia de la Campanya romana i la Marina romana, i de la prov??ncia del Laci meridional per?? els rectors prov??ncials van residir tamb?? a Ferentino, Anagni i Priverno. Va formar alian??a estreta amb la ciutat d'Alatri participant a les seves reunions politiques. Hi va n??ixer en aquest temps l'humanista Giovanni Antonio Sulpicio. Prop del 1400 li fou incorporada l'abadia de Selva Molle. Al segle XV el castell fou transformat en casal i venut als Trisulto que el van convertir en una explotaci?? agr??cola. El palau pontifici es va engrandir. Va n??ixer l'humanista Francesco Franchini.

El [1526] la guarnici?? pontif??cia va rebutjar als espanyols que l'assetjaven per?? el 1527 fou saquejada pels francesos i florentins que a mes van portar la pesta. Tamb?? es va construir la Rocca o fortalesa de la que la porta principal fou dissenyada per Michelangelo. A meitat del segle XVI fou ocupada pels espanyols quant marxaven contra Pau IV (1555-1559) i moltes esgl??sies foren incendiades. A finals de segle la ciutat va esdevenir seu permanent del governador provincial pontifici que va assolir noves compet??ncies entre elles la de policia per lluitar contra els bandits.

La ciutat va passar de 2.000 habitants el 1650 a 4.500 el 1750 i als 6.000 el 1800. El segle XVII fou de fort creixement. Ocupada pels franceses i proclamada la Rep??blica Romana la ciutat es va revoltar i fou saquejada per les tropes poloneses del exercit franc??s. Alguns l??ders republicans eren de la ciutat com el c??nsol Giuseppe De Matthaeis i sobretot Luigi Angeloni. Retornat el govern pontifici fou seu del delegat apost??lic (el prelat en cap de la prov??ncia) amb una petita cort, i del tribunal superior provincial, de la pres?? i de a policia. Els bandits s'havien escampat arreu.

En aquest segle destaquen els poetes germans Giambattista Maccari i Giuseppe Maccari. Tamb?? van n??ixer a la ciutat Luigi Angeloni i Nicola Ricciotti. El 1848 la ciutat es va adherir a la segona rep??blica romana. Despr??s va sortir de la ciutat el batall?? de la campanya per participar a la guerra de la independ??ncia dirigit pel ciutad?? Guglielmi, per?? la poblaci?? romania lleial al Papa i ho va demostrar en diverses rebudes. Tot i aix?? el 17 de setembre de 1870 es va formalitzar l'annexi?? a It??lia.

El 1910 es va inaugurar el monument a Nicola Ricciotti i als m??rtirs lliurepensadors del ressorgiment Al 1918 tenia 12000 habitants La prov??ncia es va constituir als anys vint, sota el govern feixista, amb lo que fins llavors era una sotsprefectura, i va incloure part de les antigues prov??ncies de Roma i Caserta

Durant la segona guerra mundial fou bombardejada 56 vegades i va quedar molt malmesa. El 1980 esdevingu?? seu episcopal reunint a les antigues de Veroli-Frosinone i Ferentino