Fricativa velar sorda
De Viquipèdia
El so fricatiu velar sord es representa amb el signe [x] en l'alfabet fonètic internacional (AFI).
[edita] Característiques
- És un so fricatiu perquè es produeix una turbulència en la columna d'aire a causa del contacte dels òrgans de l'aparell fonador
- El punt d'articulació és velar perquè la llengua es mou cap al darrere del paladar
- És un so oral central, perquè l'aire només surt per la boca (no pas pel nas), i pel seu canal central.
[edita] En català
El català normatiu no posseeix aquest so, que equival a la "J" castellana en paraules com "juez". El llatí tampoc no tenia aquest so.
No obstant, en català es fa servir col·loquialment en nombrosos manlleus, siguin o no acceptats normativament.
Un exemple força naturalitzat en el català col·loquial procedent del caló és "halar".
Històricament, quan el castellà era una llengua coneguda només per una minoria lletraferida, els manlleus al català adaptaven aquest so castellà com [k]. E.g. "maco" procedent del castellà "majo".
Un exemple mal adaptat de l'anglès seria el mot "hardware" (que sol pronunciar-se a la castellana [x] i no pas amb [h]).
Determinats registres de llengua col·loquials, per influència de dialectes del sud d'Espanya, aspiren tant determinats mots que usen també aquest [x].
