Francho Nagore Laín
De Viquipèdia
Francho Nagore Laín és un filòleg i autor en aragonès. Com a filòleg és en part responsable del renaixement de l'aragonès com a llengua pròpia en època moderna. Durant la dictadura de Franco, existia una tendència a considerar la llengua aragonesa com un dialecte rural i tosc del castellà, sense personalitat pròpia. Nagore realizaró una tesina sobre el pandicuto (dialecte de la llengua aragonesa propi de Panticosa i la Vall de Tena) en la qual va concloure que existia una llengua diferenciada del castellà a l'Alt Aragó, l'aragonès, amb grans similituds gramaticals entre els diferents dialectes que queden disseminats en el territori altaragonès.
La seva tesi doctoral va versar sobre la «Crònica de San Juan de la Peñaa» («Coronica de Sant Chuan d'a Peña»), una de les principals obres en aragonès del segle XIV. En 1977 va publicar la primera gramàtica de l'aragonès. Com a escriptor en llengua aragonesa han de citar-se els llibres de poesia Sospiros de l'aire (1971), Cutiano agüerro (1977), Purnas en a zenisa (1984) i Baxo a molsa (1999).
Nagore és un dels fundadors el 1976 del Consello d'a Fabla Aragonesa, associació de caràcter cultural, de la qual ha estat president fins a l'any 2004. També va presidir el primer Congreso ta ra normalización de l'aragonés organitzat pel Consello i altres associacions en 1987, en el qual es van consensuar i van aprovar unes normes ortogràfiques d'ús en totes les varietats de l'aragonès, a més d'en la koiné.
