Francesc Pelagi Briz i Fernández
De Viquipèdia
Francesc Pelagi Briz i Fernández (Barcelona 1839 - 1889) fou un escriptor romàntic català. Inicialment col·laborà en La Revista de Cataluña i fundà El Novelista Popular, col·lecció per a la qual traduí obres d'Alexandre Dumas, Johann Wolfgang von Goethe, Victor Hugo i altres. Esdevingut element actiu de la Renaixença per influència de Frederic Mistral i del felibritge, el 1869 fou proclamat mestre en gai saber, fou un dels fundadors de la Jove Catalunya i el 1875 actuà de president dels Jocs Florals. Propugnà l'ús exclusiu del català en la producció literària, i fou un dels iniciadors del moviment catalanista. Fundà i dirigí Calendari Català (1865-1882), la revista quinzenal Lo Gay Saber (1868-1869 i 1878-1882) i La Gramalla (1870).
Taula de continguts |
[edita] Obres
[edita] Poesia
- El brot d'acs (1866)
- Flors i violes (1870)
- El llibre del cor meu (1874)
- Primaveres (1881)
- La masia dels amors (1866)
- L'Orientada (1889)
- Cap de Ferro (1889)
[edita] Narracions
- Lo coronel d'Anjou (1872)
- La panolla (1873)
- La roja (1876)
- El llibre dels àngels (1865)
- El llibre dels nois (1869)
[edita] Teatre
- Bac de Roda (1868)
- Miquel Rius (1870)
- La creu de plata (1866)
- Les males llengües (1871)
- La pinya d'or (1878)
- La falç (1878)
[edita] Reculls de folklore
- Cançons de la terra (1866-1884)
- Endevinalles populars catalanes (1882)
