[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

France Prešeren - Viquipèdia

France Prešeren

De Viquipèdia

France Prešeren, segons un retrat de Božidar Jakac (1940)
France Prešeren, segons un retrat de Božidar Jakac (1940)

France Prešeren (3 de desembre de 1800 - 8 de febrer de 1849) fou un poeta eslovè. Les seves composicions apassionades i sinceres, intensament emotives sense caure en el mer sentimentalisme, n'han fet el principal representant de l'escola romàntica a Eslovènia.

France Prešeren és considerat el puntal de la poesia eslovena i és reconegut no tan sols a escala nacional o regional, sinó segons els estàndards de la literatura europea contemporània. Prešeren fou un dels capdavanters del Romanticisme europeu.

Va néixer al poblet de Vrba (Eslovènia), en una família rural. La seva mare volia que es fes capellà, però ell no va seguir la carrera sacerdotal. Va estudiar filosofia i, més endavant, dret a la Universitat de Viena. Un cop doctorat en Dret, va entrar a treballar de passant en un despatx jurídic a la capital provincial austríaca de Laibach (actualment coneguda com a Ljubljana). Mai va obrir despatx d'advocat pel seu compte.

Les estones lliures les dedicava a escriure poemes. La seva obra més coneguda, Sonetni Venec (Garlanda de sonets), la hi van inspirar el seu amor desconsolat per Julija Primic (germanitzat com a "Julia Primitz") i la mort del seu amic íntim, el poeta Matija Čop (Matthias Tschop). En conseqüència, molts dels versos d'aquest llibre estan amarats de passions agredolces. Sonetni Venec fou escrit en un format molt interessant: l'última línia de cada sonet esdevé la primera del següent, de manera que els catorze sonets del llibre formen un enfilall o "garlanda" de lirisme emotiu; un sonet, doncs, no pot existir sense l'altre. Els primers versos dels catorze sonets en formen un altre, i les inicials de cadascun d'aquests versos conformen les paraules "Primicovi Julji": "a Julija Primic". La setena estrofa del poema de Prešeren Zdravljica (Salut!) fou escollida com a himne nacional eslovè el 1991. Els seus poemes s'han traduït a un bon nombre de llengües. També va escriure en alemany. Quan algunes de les seves composicions foren publicades per primer cop a la premsa, sortien simultàniament en la versió eslovena i alemanya, cosa que demostra de nou el seu geni poètic.

Va morir el 8 de febrer de 1849 a Kranj (Eslovènia). La diada del 8 de Febrer és anomenada actualment el Dia de Prešeren i és la festa de la cultura eslovena. Prešeren també apareixia al bitllet eslovè de 1.000 tolars i, actualment, a la moneda eslovena de 2 euros. A la plaça de Prešeren, a Ljubljana, s'aixeca una estàtua del poeta que adreça una mirada eterna envers un baix relleu de Julija esculpit al mur d'un edifici de l'altra banda de la plaça.

El seu nom de vegades es troba germanitzat com a Franz Prescheren, especialment als documents antics, de l'època en què Eslovènia era governada pels austríacs.

[edita] Enllaços externs

  • Preseren.net Dades biogràfiques i textos de la majoria dels seus poemes (eslovè) (anglès) (alemany)
  • Velika Togenburg Poemes a Wikisource (anglès)