Ford Mustang
De Viquipèdia
El Ford Mustang és un cotxe fabricat per Ford; es tracta d'un dels cotxes amb més èxit del fabricant. El primer cotxe va sortir de la fàbrica de Dearborn, Michigan el 9 de març, 1964 i en 18 mesos des del seu llançament se'n van vendre 1.000.000. Des del 1964 fins ara s'ha mantingut en producció i ha recollit molts premis. La denominació de pony cars, cotxes petits, esportius i normalment potents és a conseqüència del naixement del model de Ford.
Taula de continguts |
[edita] Primera generació (1965-1973)
Originalment el Mustang es basa en el Ford Falcon del 1964: plataforma (encara que el xassís era diferent al del Falcon), suspensions i motors procedien del Ford Falcon i el Ford Fairlane. Van haver-hi 2 versions, descapotable i la hardtop (sostre dur), encara que aquesta última és la que tingué major acceptació al mercat. Cal esmentar que el Mustang va estrenar la "torque box", una tecnologia que li conferí una millor assistència a la direcció.
El model base era un motor de 6 cilindres en línia amb una capacitat de 2.8L (170 in³) amb una potència de 105 cv i 212 Nm, caixa de 3 velocitats manual i un preu de $2.368 dòlars. Existia també un altre motor, 8 cilindres en V de 4.2L (260 in³) amb 200 cv.
Tots els models fabricats d'abril a setembre de 1965 foren coneguts com a 1964 1/2 i això es incorrecte. A finals de 1965 s'estrenen nous motors per al Mustang, en concret:
- El 2.8L desapareix i dona pas a un nou 6 en línia de 3.3L (200 in³) amb 120 cv i 258 Nm.
- El 4.2L deixa pas a un V8 4.7L (289 in³) de 225 cv.
El 1966 s'estrena el Mustang 2+2 fastback amb les mateixes mecàniques que la resta de models. El Mustang tenia molt d'èxit, i aquest va augmentar quan va fer aparició a la pel·lícula Bullit, on Frank Bullit (Steve McQueen) conduïa una versió modificada del Ford Mustang GT-390 fastback, perseguint un Dodge Charger pels carrers de San Francisco.
Els altres fabricants de cotxes van treure models per rivalitzar al Mustang. Chrysler va començar amb un Plymouth Valiant i posteriorment traurà el Plymouth Barracuda o 'Cuda (aquest últim es molt respectat pels amants d'aquest tipus de cotxes). General Motors (GM) tenia el Chevrolet Monza, però realment el competidor del Mustang va ser el Chevrolet Camaro i el Pontiac Firebird. Inclùs Ford va vendre el Mustang baix un altre nom: Mercury Cougar. American Motors (AMC) presenta el Javelin i posteriorment el AMX.
El 1969 Ford treu un model del seu Mustang homologat per a la NASCAR, el Boss 429, un impressionant V8 de 7.0L (429 in³).
La primera generació del Mustang durarà fins al 1974, data en què es presenta la segona generació del Ford Mustang.
[edita] Segona Generació (1974-1978)
Basat amb el Ford Pinto, presenta innovacions com la direcció per cremallera i un ajust que reduïa el soroll i les vibracions del motor. L'embarg àrab de petroli als EUA va provocar una reducció de vendes d'aquest tipus de cotxes. Models com el 'Cuda o el Challlenger de Chrysler i el Firebird i Camaro de GM van deixar-se de produir.
Així doncs el Mustang s'oferí amb un insòlit 4 cilindres en línia de 2.3L i un V6 de 2.8L en opció, provocant per primer cop la desaparició del V8 (excepte a Mèxic que se seguia oferint). Però al 1975 aquest motor ja va ser ofert novament a EUA: aquest V8 era de 5.0L (302 in³) de 140 cv. Degut a les poques vendes que tenia, Ford va presentar el paquet Cobra II al 1976 i el King Kobra al 1978.
[edita] Tercera Generació (1979-1993)
Es presentà una nova versió del Mustang, basada amb la plataforma "Fox". Presenta un restyling important, millorant el confort i amb capacitat per a 4 persones.
Mecànicament, el motor 2.3L que s'oferia passa a equipar un turbocompressor, augmentant la potència a 132 cv, però per problemes tècnics va se suprimit, així com el 2.8L del Mustang anterior (ambdós motors van durar 1 any únicament), però es va mantenir el 5.0L.
Fou elegit novament com a pace car a la cursa d'Indianàpolis (Indianapolis 500).Es presenten nous motors:
Un 3.3L (200 cid) de 6 cilindres en línia. Un 4.2L (255 cid) de 8 cilindres en V, amb el trist record de ser el V8 de menor potència que ha equipat un Mustang.
Per donar-li més potència al 5.0L es presentà el Mustang GT, amb 157 cv.
El 4.2L i el 3.3L son extrets de la gamma i entren nous motors:
- Un 3.8L (232 cid) Essex de 6 cilindres en V.
- El 2.3L Turbo de 4 cilindres reapareix amb el Mustang SVO al 1984.
- El 5.0L es reforma i passa a tenir 210 cv la versió L.H.O.
El 1986 es presenta el primer 5.0L amb injecció electrònica (EFI). Així, el nou H.O EFI dona una major resposta a baixes revolucions.
El 1987 el Mustang rep el primer restyling. L'exterior presentava caràcters del primer SVO, donant-li un aspecte "Aero" (dins les directrius de disseny de Ford). Aquest Mustang en particular representa la plataforma més duradora en el temps i la popularitat d'aquest cotxe ha seguit alta degut al seu preu baix i l'alt rendiment d'aquests, en particular els V8 5.0L (molt populars avui dia en preparacions).
El motor 3.8L desapareix i el 2.3L adquireix la injecció electrònica. Queden doncs nomès un 2.3L i un 5.0L. La divisió SVT de Ford presenta el Cobra R amb el 5.0L Windsor V8 de 235 cv i 380 Nm. Al 1993 la versió GT el motor 5.0 a 205 cv.
A punt de desaparèixer
Desprès dels èxits de vendes que havia recollit en les décades pasades, a mitjans dels anys 80 les vendes eren baixes, menys de 100.000 unitats per any. Ford va anunciar que substituïria al Mustang de propulsió amb una versió de tracció davantera: aquest fet va provocar una marea de crítiques a Ford demanant que es mantingués la versió de propulsió, i Ford, respongué que la versió de propulsió es mantindria com a Mustang i la versió de tracció davantera s'anomenaria Prove.
[edita] Quarta Generació (1994-2004)
1994-1998
Aquesta generació va representar el major restyling en 15 anys. Anomenat "SN-95" incorpora un nou disseny fet per Patrick Shiavone, que inclou alguns elements que s'assemblen als primers Mustangs.
El model base equiva un 3.8L Essex V6 de 165 cv i el GT un 5.0L V8 usat pel Ford Thunderbird de 215 cv. El paquet Cobra augmenta la potència de la versió GT a 240 cv. La revista Motor Trend va nominar al Ford Mustang com a Cotxe de l'any 1994.
La versió Cobra descapotable va ser elegida com a pace car a la cursa d'Indianapolis. En conseqüència, un centenar de rèpliques es van construïr i vendre en alguns concessionaris.
Al 1996 el 5.0L Windsor V8 es substitueix per un 4.6L Modular V8 que desenvolupa 215 cv i 305 cv en la versió Cobra. Respecte del 3.8L V6 passa a 150 cv.
1999-2004
A partir del 1999 es fa un petit restyling d'acord al disseny "New Edge" de Ford. Les versions GT passen a tenir 260 cv i 409 Nm, i el 3.8 V6 passa a 190 cv. La versió Cobra presenta 320 cv però degut a uns problemes de falta de potència la producció de la versió Cobra es suspén (excepte el Cobra R) fins al 2001.
El 2001 apareix la versió especial Bullitt equipada amb el 4.6L V8 Modular amb 265 cv. Degut al seu èxit, Ford presenta una segona edició especial, la Mach I que a diferència de la versió Bullitt que era una actualització del GT incorpora un motor 4.6 V8 DOHC R-Code (l'usat pels Cobra del 1999 i 2001) que rendia 305 cv (310 cv al 2004).
[edita] Cinquena Generació (2005-)
El 2004 Ford presenta al North American International Auto Show el nou Mustang (anomenat S-197) en una nova plataforma anomenada D2C. El disseny del nou cotxe va a càrrec de Sid Ramnarace i s'inspira amb els Mustangs dels anys 60. Aquests nous cotxes surten de la fàbrica de Flat Rock, Michigan.
El model base usa un nou 4.0L Cologne V6 de 210 cv, substituïnt a l'anterior 3.8L V6, i el model GT incorpora un nou 4.6L V8 Modular d'alumini de 300 cv.La versió Shelby GT500 incorpora un 5.4 V8 amb compressor (supercharger) de 500 cv.
El V6 incorpora una caixa de canvi manual Tremec T-5, pel GT la Tremec TR-3650 (ambdos motors opcionalment poden equipar la caixa automàtica 5R55S) i pel GT500 la Tremec TR-6060.
Les velocitats màximes d'aquests models, limitades electrònicament, són pel model GT500 150 mph (241 km/h) i el GT 145 mph (230 km/h). Sobre l'acceleració, el quart de milla el GT el fa en 13,5 segons i la GT del 2007 en 13,9 segons (això es deu al increment de pes que experimenten les versions 2007).
A la primavera del 2005 apareix la versió descapotable per als motors 4.0L V6 i 4.6L V8.
Al 2006 es presenta la preparació "Pony" que s'ofereix en el 4.0L V6.
