Foligno

De Viquip??dia

Foligno es una ciutat de la regi?? de l'??mbria a It??lia, prov??ncia de Perusa, a l'esquerra del riu Topino. L'any 2007 tenia 56.036 habitants.

[edita] Hist??ria

Fulginum, d'origen umbre, el nom del qual derivava de la divinitat anomenada Fulg??nia, va passar sota domini rom?? despr??s de la batalla de Sentino el 295 aC, i fou municipi rom??; era a uns 12 km de Mevania i 5 de Forum Flaminii. No era una ciutat important i Estrab?? no l'esmenta entre les ciutats properes a la via Flam??nia (on Fulginum es trobava), per?? si que l'esmenta Cicer?? que l'esmenta com a municipi per?? en condici?? subordinada de prefectura. A la guerra de Perusa el 41 aC fou ocupada per Ventidius i Asinius, generals d'Antoni. Silius Italicus diu que no tenia muralles i era a la plana. Al Itinerari de Jerusalem es esmentada com a civitas.

Va pert??nyer als ostrogots, bizantins i llombards; al segle IX fou destru??da pels sarrains i a finals del segle X pels hongaresos. Frederic I Barba-roja la va dominar i despr??s es va constituir el com?? i al segle XIII fou incorporada als Estats Pontificis per?? el 1227 fou ocupada per Guiscard, capit?? del emperador Frederic II, i fou el principal nucli gibel??l?? de l'??mbria, lliurant diverses guerres contra Perusa. El 1239 foren expulsats el gibel??lins per?? el 1240 l'emperador la va recuperar. El domini gibel??l?? va durar amb alternatives fins el 1305 en que es va fer amb la quasisenyoria de la ciutat la fam??lia g??elfa dels Trinci, senyoria que va acabar el 1439 amb la massacra dels Trinci, tornant la ciutat a domini directe del Papa. El segle XV era famosa per els gravats i entre ells la primera copia de la Divina Com??dia l'11 d'abril de 1472.

Va romandre sota domini del Papa fins el 1797, i despr??s fou ocupada pels francesos, austr??acs i altre cop francesos quedant integrada a la Rep??blica Cisalpina, despr??s Rep??blica Italiana el 1802, i Regne d'It??lia el 1805. Els austr??acs van tornar el 1814 i el 1815 el Congres de Viena va ratificar la pertinen??a als Estats Pontificis. El 1860 va passar al Regne d'It??lia.