Fernando Tarrida del Mármol
De Viquipèdia
Fernando Tarrida del Mármol (l'Havana 1861 - Londres 1915) fou un escriptor anarquista cubà. Pertanyia a una rica família d'emigrants catalans, i era nebot del general cubà Donato Mármol. Estudià enginyeria, però cap a 1879 es relacionà amb la societat lliurepensadora La Luz de Barcelona. Abandonà el republicanisme federal per a militar en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1882-1885) i en el cercle La Regeneración. Molt amic d'Anselmo Lorenzo i influït per ell, col·laborà molt a Acracia (1886-1888), El Productor (1887-1893), Ciencia Social (1895-1896) i La Revista Blanca (1898-1905). Formulà la teoria de l'anarquisme sense adjectius per a superar la polèmica entre anarcocol·lectivisme i anarcocomunisme, i va influir en Max Nettlau i Ricardo Mella.
Representà els anarquistes de la península a les conferències internacionals de l'AIT de París (1889) i de Brussel·les (1891). El 1896 fou implicat en el procés de Montjuïc, però pogué anar-se'n a l'estranger i, instal·lat a Londres, d'on ja nova tornar, denuncià el procés amb els seus articles a Nineteen Century. Relacionat amb el moviment anarquista espanyol, col·laborà regularment en la premsa anarquista catalana.
[edita] Obres
- Les inquisiteurs d'Espagne (1897)
- Problemas transcendentales (1908)
- Anselmo Lorenzo. Estudio crítico-biográfic (1915)
[edita] Enllaços externs
- Biografia de Fernando Tarrida del Mármol, a l'Ateneu Virtual d' A las barricadas
