Fagèmid

De Viquipèdia

Una fagèmid és una barreja entre un fag filamentós (l'exemple típic són els fags M13) i un plasmidi.

L'avantatge que això comporta per a la mutagènesi, rau en què el fag M13 té capacitat per produir un miler de còpies sense llisar la cèl·lula. En aquest sentit és molt menys agressiu que els fags lambda. D'aquesta manera es pot clonar material genètic amb una elevada eficiència.

El problema que tenen per a la seva confecció és que en ser el genoma de l'M13 salvatge tan optimitzat no es pot treure gaire elements o el resultat no serà viable.

Així doncs, s'ha modificat una única zona d'ADN intergènic que no era imprescindible. S'hi ha posat l'operó lacZ' (té el pèptid de la β-galactosidasa) i cal utilitzar el vector amb una soca que tingui l'altre tros del gen perquè s'hi puguin diferenciar les colònies per color.

• infectades sense l'element d'inserció = blau.
• infectades amb l'element d'inserció = blanc, perquè l'insert trenca el marc de lectura del pèptid α.

En el seu cicle hi ha la forma dsDNA (en la replicació) i ddDNA (en empaquetar). Òbviament només es pot treballar amb la segona forma ja que la primera no disposa d'enzims de restricció per aplicar-hi.

Alguns vectors derivats són l'M13rup18 i l'M13rup19 que tenen afegit un linker amb llocs de clonatge múltiples.

La soca a utilitzar ha de ser Pro^-F⁺lacZ'pro⁺: se li ha tret el gen de la prolina del seu lloc i se l'ha posat en el plàsmid F, donant lloc al plàsmid F'. A més en aquest plàsmid s'hi ha posat el gen lacZ' (el pèptid α de les β-galactosidasa). Es posa els bacteris en medi màxim (sense Pro) i només creixen les F+ perquè són les que poden sintetitzar Pro. A més, com que tenen el gen lacZ' permetrà un cop feta la infecció, veure quines colònies tenen l'insert i quines no com ja s'ha explicat abans.