[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Enzim de restricció - Viquipèdia

Enzim de restricció

De Viquipèdia

Els enzims de restricció són enzims que tallen dsADN específicament per una seqüència concreta. Són presents en procariotes els quals els utilitzen com a sistema de defensa contra l'entrada d'ADN estrany. Per tal que no degradin l'ADN propi, cada enzim de restricció té associada una metilasa: aquesta reconeix la mateixa seqüència que l'enzim de restricció i el metila, cosa que evita que l'enzim de restricció el degradi.

[edita] Tipus d'enzims de restricció

Hi ha 3 tipus d'enzims de restricció:

  • Tipus I' i III → enzim de restricció i metilasa units en el mateix polipèptid.
  • Tipus II → la metilasa i l'enzim de restricció són en polipèptids diferents.

Els del tipus II reconeixen una seqüència específica i tallen gairebé sempre a dins de la seqüència (o bé molt aprop).

Els del tipus I i III pot ser que tallin en un punt molt llunyà i bastant a l'atzar de la seqüència específica que reconeixen. És per tot això que in vitro s'utilitzen les de tipus II.

Per afegir grups metil, a la metilasa li cal un donador de CH3 que és la S-adenosil-metionina.

La seqüència reconeguda sol ser palindròmica i de 4 – 6 nucleòtids. (les Tipus II reconeixen sempre palíndroms).

P.ex:

P-5' GAATTC 3'-OH
OH -3'CTTAAG 5'-P

[edita] Nomenclatura dels enzims de restricció

Solen constar de 3 o 4 lletres, més a vegades d'un número romà:

Per exemple:

EcoRI Eco -> E.Coli
R -> soca: RY13
I -> ordre de descobriment de l'enzim en la mateixa soca

Hi ha enzims que reconeixen la mateixa seqüència i tallen pel mateix lloc però tenen noms diferents. S’anomenen isoesquisòmers. El que solen tenir diferent és el sistema de metilació. Metilen bases diferents.Msp I i Hpa II, per exemple, es diuen diferent per què procedeixen de diferents microorganismes.

[edita] Tipus d'extrems

Els enzims de restricció poden generar dues menes d'extrems:

Extrems dels enzims de restricció

El tractement en laboratori serà diferent segons com acabin. A vegades el que es fa és complementar (amb el fragment de Klenow) o tallar (amb polimerasa T4 o T7) els cohesius perquè siguin roms o enllaçar linkers als roms perquè siguin cohesius.