Eunomià

De Viquipèdia

Els eunomians foren els membres d'un corrent religiós cristià considerat herètic. Els seus partidaris també es van anomenar aecians o heterousians.

L'heretgia dels eunomians va tenir el seu origen en Aeci l'impiu, que negava el lliure albir dels homes. La ideologia teològica d'Aeci establia que el Fill era diferent del Pare i, a més era, d'una altra substància. Més tard va afirmar que el Fill s'havia creat del no-res (d'on van ser anomenats euxonsontians).

Aeci va morir el 366 a Constantinoble i Eunomi, ex-bisbe de Cízic, va assumir la direcció del grup (d'on van ser anomenats eunomians, si bé també van rebre molts altres noms: troglodites, per viure en coves; exomuntians; exaconites; enomeus, etc.).

Després del 361 els aecians dominaren a Constantinoble, enemistant-se amb Eudoxi, qui va aconseguir recobrar el predomini a l'accedir al tron Constanci (364) que expulsà als aecians. Aquests, no obstant això, van poder tornar durant el govern de Procopi (365-366).

Eunomi va ser desterrat (367) a Mauritània (en represàlia per les seves relacions amb Procopi) però va ser perdonat a instàncies del bisbe de Mursa; va ser enviat a Naxos i no pogué tornar a Constantinoble fins al 379, amb Teodosi, qui algun temps després el va desterrar a Mèsia el 383 i després (al penetrar els gots a Mèsia) a Cesarea de Capadòcia, on va morir.

De la secta va sorgir una escissió liderada per Eutiqui (els eunomioeutiquians) que creien que fins i tot sent diferent el Fill del Pare, ambdós sabien tot el que havia de succeir en el món. També van derivar d'ella altres sectes com els eunomofrians.