Eumalacostraci
De Viquipèdia
![]() |
||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() Callinectes sapidus
|
||||||||||
Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
Syncarida |
||||||||||
Els eumalacostracis (Eumalacostraca) són una subclasse de crustacis, i representen gairebé tots els malacostracis actuals, aproximadament unes 42.000 espècies descrites.[1] La paraula eumalacostraca prové del grec i significa "veritable closca tova" (eu –veritable–, malakos –tou–, i ostrakos –closca o petxina–)
Els eumalacostracis tenen 19 segments: 5 de cefàlics, 8 de toràcics i 6 d'abdominals. Els apèndixs toràcics s'utilitzen per nedar o caminar. Es creu que l'avantpassat comú ha tingut una closca, i la majoria de les espècies actuals en posseeixen una, tot i que s'ha perdut en alguns subgrups.
Taula de continguts |
[edita] Classificació
El grup va ser originalment descrit per Grobben[1] i incorpora els Stomatopoda (galera (crustaci)|la galera), i alguns experts moderns continuen utilitzant aquesta definició. Aquí, seguint a Martin i Davis, s'exclouen i queden incorporats en el seu propi grup, la subclasse Hoplocarida.
Martin i Davis[2] proposen la següent classificació de la subclasse Eumalacostraca (Grobben, 1892). El símbol † indica els ordres extingits. Es subdivideix en 3 superordres:
- Syncarida Packard, 1885
- Peracarida Calman, 1904
- Eucarida Calman, 1904
[edita] Syncarida
Inclou 3 ordres, un d'ells extint:
-
- Palaeocaridacea (†)
- Bathynellacea Chappuis, 1915
- Anaspidacea Calman, 1904 (inclou els Stygocaridacea)
[edita] Peracarida
Inclou 9 ordres:
-
- Spelaeogriphacea Gordon, 1957
- Thermosbaenacea Monod, 1927
- Lophogastrida Sars, 1870
- Mysida Haworth, 1825
- Mictacea Bowman et al, 1985
- Amphipoda Latreille, 1816
- Isopoda Latreille, 1817
- Tanaidacea Dana, 1849
- Cumacea Krøyer, 1846
[edita] Eucarida
Inclou 3 ordres:
-
- Euphausiacea Dana, 1852
- Amphionidacea Williamson, 1973
- Decapoda Latreille, 1802
[edita] Referències
- ^ Martin, J. W. ; Davis, G. E. (2001). An Updated Classification of the Recent Crustacea, Natural History Museum of Los Angeles County.
- ^ Grobben, K. (1892). «Zur Kenntnis des Stammbaumes und des Systems der Crustaceen». Sitzber. K. Akad. Wiss., Vienna, Math. Nat. Cl. 101: 237-274.