De Viquip??dia

Segons la seva etimologia, el terme ???estructura???, d???origen llat??, prov?? del verb ???struere???, que significa construir. La imatge que suggereix aquesta arrel ??s, doncs, la d???un edifici, amb el pl??nol de la seva planta, la seva elevaci??, les seves proporcions i les funcions de les seves parts. La noci?? d???estructura no es pr??pia ni de la sociologia ni de la ciencia hist??rica, sin?? que ??s emprada en diversos graus per totes les ci??ncies. Es tracta del reconeixement d???una evid??ncia: l???esperit hum?? tan sols pot actuar sobre les coses en la mesura que ??s capa?? de reconstruir i d???expressar en un llenguatge l??gic ???com estan fetes???. Si ho estiguessin ???de qualsevol manera???, si canviessin de forma incoherent entre una i altra observaci??, la ci??ncia no podria existir.

El concepte d???estructura social constitueix una de les nocions centrals de la sociologia. Aquest concepte sociol??gic sembla haver estat manllevat de la f??sica (especialment, de la mec??nica cl??ssica), d???una banda, i de la biologia (especialment, de la morfologia i fisiologia dels animals i plantes), de l???altra. A nivell elemental es pot conceptualitzar l???estructura social com el conjunt permanent d'articulacions entre les diverses parts de qu?? es compon una societat. El conjunt resultant ??s quelcom m??s que la suma d???aquestes parts, entre les quals es compten posicions i grups socials, institucions i altres unitats producte de la divisi?? del treball entre els membres de la poblaci??. Dit aix??, existeixen grans desacords sobre la seva naturalesa i sobre les seves propietats entre els diferents autors. Aquestes diverg??ncies comporten importants conseq????ncies te??riques, at??s que la forma en qu?? es conceptualitza l???estructura social porta a enfocaments molt diferents en sociologia.

Per qu?? les societats estan estructurades? ??mile Durkheim ja intu?? molt clarament la necessitat psicol??gica de posar l??mits a l???acci?? social. Segons aquest autor, l???abs??ncia de l??mits produeix aigoixa i neurosi. L???anomia no f??ra m??s que una de les conseq????ncies d???aquesta condici?? social. En segon lloc, una societat estructurada facilita que la vida social discorri de forma ordenada i que els individus abordin d???esma la gran majoria de les seves tasques i obligacions. La rutinitzaci?? t?? l???avantatge de permetre als membres de la societat concentrar-se en la soluci?? de nous problemes.

Segons Callinicos, concebem les societats en termes de les seves estructures socials a causa de diverses raons:

1. A causa de la interdepend??ncia de l???acci?? i del seu car??cter sist??mic.

2. Les societats persisteixen en el temps.

3. ??s caracter??stic de les relacions socials que la seva natura i exist??ncia no depenguin de la identitat particular dels agents involucrats. Les relacions socials s??n conjunts de caselles buides.

4. Les relacions socials impliquen regularitats la comprensi?? o fins i tot la consci??ncia de les quals escapen als agents que hi participen.

5. Por ??ltim, dir que una societat t?? una estructura significa afirmar que existeixen l??mits de la mesura en qu?? pot canviar sense convetir-se en una societat d???un tipus distint.

Els estudiosos socials que han fet aportacions a la idea d???estructura social han hagut de tractar de donar resposta a diversos interrogants i dilemes, que constitueixen el nucli fonamental de la teoria sociol??gica. Tenen les estructures socials un car??cter b??sicament objectiu, subjectiu, o ambd??s? On cal cercar-les? Es troben dins els nostres caps, en la nostra percepci?? i en la nostra mirada, o b?? a l???exterior, en la realitat social, i per tant s??n quelcom real i objectiu independent de l???actor i que no es doblega f??cilment a la nostra volici??? O b?? s??n els analistes socials els qui estructuren i ordenen el m??n que els envolta en tractar de descriure???l per mitj?? de conceptes?

En quina mesura s??n les estructures interioritzades? Quina ??s la mat??ria prima de qu?? estan fetes les estructures? Estan fetes a base de valors i normes, i aleshores serien interioritzades a trav??s del proc??s de socialitzaci??, o be de condicionants ecol??gics, demogr??fics, productius o tecnol??gics?

Les estructures, per definici??, tenen la propietat de persistir en l???espai i en el temps. Quins s??n els mecanismes a trav??s dels quals s???hi reprodueixen? Es tracta de matrius de limtacions i oportunitats externes als individus o b?? codis inconscients que s??n capa??os de produir la vida social, tal com els parlants competents d???una llengua poden confegir una oraci???

Per a alguns soci??legs, l???estructura ??s un proc??s i no pas una cosa o una entitat: s??n els individus els qui produeixen i reproduixen l???estructura en la interacci?? amb els altres. Per?? aleshores, ??com es pot compaginar l???estructura amb el canvi social? Les estructures no poden ser est??tiques sin?? din??miques. Una teoria de l???estructura que sigui acceptable no tan sols hauria d???especificar quines s??n les condicions de la seva reproducci?? sin?? tamb?? de la seva potencial transformaci??.

Per ??ltim, quines s??n les bases de l???ordre social que reflecteix l???estructura? Les societats tenen essencialment un car??cter harm??nic o conflictiu? Es basen en el consens o en la coacci?? entre els seus membres? Quines s??n les unitats fonamentals que les componen? I quines s??n les principals l??nies divis??ries que hi apareixen?

[edita] Diferents concepcions de l???estructura social

El concepte d???estructura social forma part del patrimoni de totes les tradicions sociol??giques. No f??ra correcte tractar d???assimilar el concepte d???estructura amb determinats paradigmes sociol??gics com ara l???estructural-funcionalisme o l???estructuralisme ni tampoc d???oposar el seu ??s a l???acceptaci?? de l???individualisme metodol??gic.

Segons Porpora, un autor d???inspiraci?? marxiana, existeixen quatre conceptes distints d???estructura social:

1. Pautes de comportament agregat estables al llarg del temps.

2. Regularitats sotmeses a lleis que governen el comportament dels fets socials.

3. Sistemes de relacions humanes entre posicions socials.

4. Regles i recursos col??lectius que estructuren el comportament.

La primera concepci?? se basa en l???individualisme metodol??gic i correspon a te??rics de l???intercanvi com ara George C. Homans, alguns interaccionistes simb??lics i conflictivistes como ara Randall Collins.

La segona adopta un enfocament holista i ??s sostinguda per soci??legs estructuralistes com ara Peter M. Blau, Jonathan H. Turner o Neil J. Smelser. Per a aquest darrer els trets gen??rics del concepte d???estructura s??n els seg??ents: 1. La idea d???estructura exigeix l???especificaci?? de les unitats d???an??lisi b??siques, que constitueixen les parts o elements d???all?? implicat l??gicament per la ???multielementalitat??? del concepte de estructura; 2. La noci?? d???estructura tamb?? implica que les unitats b??siques mantenen entre si una relaci?? especial o no aleat??ria; 3. Estretament connectat amb l???anterior hi ha la implicaci?? que les interaccions entre els elements b??sics de l???an??lisi es repeteixen en l???espai i en el temps; 4. La noci?? d???una relaci?? recurrent per mitj?? de processos entre les unitats b??siques implica que les relacions dins una estructura s??n diferents de les relacions amb altres unitats situades fora d???ella; 5. La noci?? de difer??ncia respecte a l???exterior d??na lloc a la noci?? de l???estructura en la seva situaci?? i en el seu ambient, aix?? com a la noci?? del grau en qu?? l???estructura es troba tancada o oberta a les influ??ncies o iteraccions amb unitats o forces situades fora d???ella; 6. Finalment, i encara que aix?? no hi sigui consubstancial, moltes versions del concepte d???estructura fan refer??ncia a les seves raons o causes, aix?? ??s, a les raons per les quals es mant?? unida i continua diferenciant-se del seu ambient.

La tercera interpreta l???estructura social com un mecanisme causal constitu??t per relacions entre posicions socials que explica els fen??mens socials en termes de les tend??ncies, tensions i forces inherents a l???articulaci?? de les dites relacions. Es troba associada amb les variants m??s tradicionals de l???an??lisi marxiana, si b?? tamb?? t?? simpatitzants entre els interaccionistes simb??lics i els te??rics de les xarxes.

Finalment, la quarta no conceptualitza tant l???estructura social en termes de les propietats organitzatives dels sistemes socials com en termes de regles compartides entre els actors socials. Tradicionalment predominava entre etnometod??logs, alguns interaccionistes simb??lics i tots aquells soci??legs que empren models ling????stics per comprendre l???estructura social. En els anys setanta i vuitanta fou tamb?? incorporada a la teoria de l???estructuraci?? d???Anthony Giddens, el qual en l???actualitat constitueix el seu exponent m??s conegut.

[edita] Bibliografia

Beltr??n Villalva, M. (2001). ???Sobre la noci??n de estructura social???. Revista Internacional de Sociolog??a. N?? 30: 7-28.

Blau, P. M. (ed.) (1976). Approaches to the Study of Social Structure. London: Open Books.

Callinicos, A. (1987). Making History: Agency, Structure and Change in Social Theory. Cambridge: Polity Press.

Porpora, D. V. (1987). The Concept of Social Structure. New York: Greenwood Press.

Porpora, D. V. (1989). ???Four Conceptions of Social Structure???. Journal for the Theory of Social Behaviour 19: 195-211.

Sewell, W. H., Jr. (1992). ???A Theory of Structure: Duality, Agency, and Transformation???. American Journal of Sociology 98 (1): 1-29.

Smelser, N. J. (1988). ???Social Structure???. In N. J. Smelser (ed.). Handbook of Sociology. Newbury Park: Sage. pp. 103-129.