Estepa ladanífera
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Cistus ladanifer L. |
||||||||||||||
L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) és una espècie de planta amb flors de la família de les cistàcies. És nativa de la zona occidental de la regió mediterrània i s'estén a les brolles àrides des del sud de França fins a Portugal així com al nord-oest d'Àfrica; és força abundant a les parts silíciques del sud de la península ibèrica, si bé es pot considerar força rara al conjunt dels Països Catalans.
És un arbust que pot arribar fins a 1-2.5 m d'alçada. Les fulles, com les de la resta d'estepes, són perennes, sèssils o amb el pecíol molt curt, soldades a la base, lanceolades, amb el marge una mica revolut, de 3 a 10 cm de longitud i 1-2 cm d'amplada, amb l'anvers glabre de color verd fosc i el revers més pàlid, recobert amb pèls i amb un nervi central conspicu. Les flors són molt grans i vistoses, solitàries i terminals, amb un diàmetre entre 5-10 cm. Tenen 5 pètals blancs amb l'ungla de color porpra. Els pètals embolcallen els pistils i els estams, de color groc.
[edita] Subespècies
A la península ibèrica hi ha tres subespècies:
- subesp. ladanifer
- subesp. africanus
- subesp. sulcatus
[edita] Usos
Tota la planta està impregnada d'una substància enganxosa i olorosa de la qual se n'extreu el làdan, una mena de resina emprada en medicina popular com a calmant i també en perfumeria.
[edita] Referències
- Història natural dels Països Catalans Vol. 6: Plantes superiors. P. 165. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. ISBN 84-7739-015-0
- BOLÒS, O. et al. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
- Flora ibérica: plantas vasculares de la Península ibérica e Islas Baleares Vol. III: Plumbaginaceae-Capparaceae. P. 328-331. Madrid: Servicio de Publicaciones del CSIC. ISBN: 84-00-06221-3.
