Esfigmomanòmetre

De Viquipèdia

Un esfigmomanòmetre o tensiòmetre és un maneguí inflable que s'utilitza per a mesurar la pressió sanguínia. La paraula ve del grec sphygmus (pols), més el terme científic manòmetre (mesurador de pressió). L'aparell va ser inventat per Samuel Siegfried Karl Ritter von Basch. Scipione Riva Rocci, un metge italià, va introduir unes variacions al 1896 i Harvey Cushing el va descobrir al 1901 i el va popularitzar per tot arreu.

Un esfigmomanòmetre normalment consisteix en un maneguí, la unitat mesuradora (el manòmetre), el tub que els connecta ambdós, i (en els models que no s'inflen automàticament) una pereta infladora que es connecta al maneguí. La pereta infladora té una vàlvula d'única via per a prevenir la pèrdua ensopegada de pressió mentre l'operador està realitzant la maniobra de l'eixida d'aire del maneguí.

Aquest article sobre Medicina és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, pots ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.