Enya

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Enya (desambiguació)».

Enya

Informació bàsica
Nom real	Eithne Patricia Ní Bhraonáin
Naixement	17 de maig de 1961 Gweedore, Donegal
Gènere	Música instrumental, "Enya"^[1]
Professió	Cantant, instrumentalista, compositora, Productora
Anys en actiu	1982 - present
Discogràfica	Warner Music
Artistes relacionats	Clannad, Moya Brennan, Brídín Brennan
Web oficial	www.enya.com

Enya, pseudònim d'Eithne Patricia Ní Bhraonáin, és una cantant i compositora de música New Age. Va néixer el 17 de maig de 1961 a Gweedore, Donegal, República d'Irlanda.

[edita] Història

Pertany a una família de músics, l'any 1982 es va unir a Nicky i Roma Ryan amb la intenció de compondre bandes sonores per a pel·lícules: el primer encàrrec important que va rebre va ésser per el documental britànic The Celts emès cap al 1987 per la BBC. L'èxit arribà amb la publicació de Watermark (1988), que va donar lloc a l'esquema general que prendrien els seus discs.

Juntament amb alguns instrumentals, acostuma a tindre un lloc a la cançó en la seva llengua materna, el gaèlic, i de tant en tant en llatí. Tant mateix, ha fet petites incursions en altres idiomes, com ara el gal·lès, l'espanyol, les llengües imaginaries del Senyor dels anells o, més recentment, el japonès. Tot i això mai ha deixat de banda l'anglès. La varietat lingüística, va acompanyada de varietat musical amb un to relaxant (o, ambiental) en la major part de les seues cançons.

Els seus discs, construïts de vegades partint-hi de melodies atomitzades, entusiasmen als seus seguidors encara que també provoquen rebuig entre els seus detractors, això comporta que no hi acostumi a haver-hi una opinió equànime entre ambdues parts. Una de les característiques de les composicions d'Enya resideix en realitzar gravacions per superposició de veus modificades mitjançant sintetitzadors que continuen sonant diferent al que es publica en el mon de la música moderna o lleugera.

A diferència d'altres cantants actuals, Enya compon i produeix les seves pròpies obres, i porta fent aquest treball des del 1987 i encara continua traient col·leccions al mercat, cosa que no es al abast de tots els cantants actuals. Una altre diferència entre Enya i altres artistes de música lleugera o moderna es que Enya no ofereix pas concerts.

[edita] Discografia

Enya (1987) La BBC preparava una sèrie documental sobre la vida dels celtes anomenada the Celts (els celtes) va encarregar a Enya la banda sonora: la composició, que va portar 10 mesos de treball, va agradar tant a la BBC que es decidir a publicar una selecció d'aquella banda sonora com a disc independent, fins i tot abans que la sèrie fos emesa. El títol va ser-hi simplement el d'Enya.

Watermark (1988) És el disc amb el qual es va donar a conèixer a escala mundial. A més del èxit comercial del seu single "Orinoco Flow", es un treball que conté cançons en llatí com ara "Cursum perficio" o en gaèlic com "Na Laetha geal m'óige", tanmateix inclou lletres en anglès tant populars com "Orinoco flow" .

Shepherd Moons (1991)Segueix amb l'estructura establerta en el seu darrer àlbum i la consolida. "Shepherd Moons" conté un dels seus majors èxits "Caribbean Blue" així com altres cançons com "Book of Days" o "Ebudæ", emprades en l'ambientació de pel·lícules produïdes per aquella època.

The Celts (1992) És una reedició del seu primer àlbum millora el so de la gravació original i substitueix la cançó "Portrait" per una altre versió 'Out of the Blue'.

The Memory of Trees (1995)Es el disc instrumentalment més complex mai creat per Enya "The Memory of Trees" , aquesta es la cançó que obre el disc i que dona nom a l'àlbum, ve seguida per la famosa "Anywhere Is". Aquest disc, de sons molt més complexes i cors de veus molt elaborats. A Espanya arriba a col·locar-se durant varies setmanes a la llista dels més venuts.

Paint The Sky With Stars (1997)Recopilatori al qual Enya qualifica de diari musical que inclou dos cançons noves: "Only If...", que fins i tot va arribar a l'octava posició de la llista dels 40 principals, a més inclou el tema que dóna nom a l'àlbum (paint the sky with stars). En aquest any Enya també va publicar "A Box of Dreams" on la recopilació de temes de la seva carrera es fa molt més extensiva al llarg de tres àlbums temàtics especials: Oceans, Clouds i Stars.

A Day Without Rain (2000)El disc més venut d'Enya, sobre tot gràcies a la tragèdia del 11-S i a que va ser emprat el famosíssim "Only Time" per il·lustrar l'esdeveniment a las televisions i ràdios dels Estats Units. Artísticament parlant, podria considerar-se la seva visió de les quatre estacions de l'any. Es molt breu i presenta com a novetat el major pes que dona als sons de corda (violins i violoncels, sobre tot en "pizzicato").

Amarantine (2005)Després de l'èxit obtingut al 2002 per la seva col·laboració a la primera de les pel·lícules del "Senyor dels anells", tres anys més tard va arribar-hi el treball més recent de la irlandesa, el qual s'han incorporat un grapat d'innovacions formals. En aquest disc, d'atmosfera molt més calmada que el seu anterior treball i on es pot apreciar la seva veu de manera molt més directa, n'hi han tres cançons en una llengua fictícia, el "loxian", creada pel seu lletrista, Roma Ryan. Per primera vegada no hi ha cap ni un tema en llatí o gaèlic, i si una en japonès: "Sumiregusa". No obstant l'edició especial nadalenca del 2006 si inclou un tema en llatí: la nadala clàssica "Adeste Fideles" inclosa juntament amb altres tres més: "We Wish you a Merry Christmas", "The Magic of the Night" i "Christmas Secrets".