Enrique Belloc
De Viquipèdia
Enrique Belloc (Buenos Aires, 28 de gener de 1936) és un intèrpret de saxòfon, director d'orquestra, mestre i, fonamentalment, compositor de música electroacústica argentí.
Taula de continguts |
[edita] Estudis
Va estudiar amb nombrosos mestres, tant a l'Argentina com fora del pais. Va començar el seus estudis amb Orestes Castruonovo i Francisco Kröpfl. Va rebre beques de formació durant la dècada de 1960, com la que li va donar la Ford Foundation per a estudiar composició amb Hana Joachim Koellreuter i Gilbert Amy, o com la beca del govern de França per a estudiar composició electroacústica amb Pierre Schaeffer i François Baille a França. També va participar d'un seminari de direcció orquestal a Berlin a càrrec de Lorin Maazel.
A més dels estudis relacionats amb la música, també va cursar estudis de filosofía a l'Universidad de Buenos Aires.
[edita] Treballs
[edita] Com a director
Va fundar i dirigir de 1968 a 1972 el Cuarteto Contemporáneo, dedicat principalment a difondre la música de vanguardia. També va treballar a frent de la Banda Sinfónica Muncipal de Buenos Aires, sent el seu director titular, a més de dirigir en diverses oportunitats l'Orquesta Sinfónica Nacional Argentina, la Filarmónica de Buenos Aires i la Sinfónica de la Universidad de Tucumán.
[edita] Com a mestre
Enric Belloc també va tindre una actuació molt significativa al ámbit docent. Va ser Director general de educación de la municipalidad de Buenos Aires a les décades de 1960 i 1970, a més de tindre càtedra al Conservatorio Superior de Música Manuel de Falla, de la mateixa ciutat.
[edita] Com a compositor
A partir de 1960 va treballar seguint distintes tendències de la música contemporània. Desprès de pasar breument pel atonalisme i el serialisme, va a abraçar decididament la música electroacústica des de 1964 fins hui.
[edita] Bibliografia
- DICCIONARIO DE LA MÚSICA ESPAÑOLA E HISPANOAMERICANA SGAE 1999 ISBN 84-8048-305-9
