Enric Marco i Batlle

De Viquipèdia

Enric Marco i Batlle (Barcelona 1921- )

[edita] Un pretès testimoni que va resultar ser un impostor

Enric Marco va ser objecte en 2005 d'una gran atenció mediàtica a causa d'una impostura. Durant anys s'havia fet passar per un deportat al camp nazi de Flossenbürg (Baviera). A principis de 2005 havia pres la paraula al Congrés dels Diputats en el curs d'una commemoració de l'Holocaust i els crims contra la humanitat, amb un discurs de tinys emotius i dramàtics. A més estava prevista la seva participació destacada en les commemoracions de l'alliberament del Camp de concentració de Mauthausen-Gusen (Àustria) en el mes de maig d'aquell any. A l'abril de 2005 un informe de l'historiador Benito Bermejo establia que els relats de Marc eren extremadament inconsistents i demostrava que Marco havia estat a l'Alemanya Nazi com a treballador voluntari (d'acord amb el tractat Franco-Hitler d'agost de 1941) i no deportat pel seu combat en la Resistència antinazi a França (com ell havia pretès).

Efectivament, Marco apareixia en un document als Arxius del Ministeri espanyol d'Afers exteriors com un treballador de la indústria de guerra de l'Alemanya nazi, contractat per l'empresa Deutsche Werke Werft de Kiel. Marco havia fet un gran nombre de xerrades, principalment en centres d'ensenyament, sobre la seva pretesa vivència com a supervivent dels camps nazis. Va aparèixer en un bon nombre de programes de televisió presentant un pretès testimoniatge sobre la seva participació en la Guerra Civil espanyola, a l'exili republicà, la resistència antinazi, la II Guerra Mundial i els camps de concentració nazis. Va representar a les víctimes espanyoles d'aquells camps en nombroses commemoracions. A més de com a testimoni, es definia com a historiador i és cert que havia cursat estudis d'història en la Universitat Autònoma de Barcelona. La impostura es va saber quan, tot just 48 hores abans de les commemoracions de Mauthausen (8 de maig de 2005), Marco, que havia arribat a viatjar a Àustria per a participar-hi, es va veure obligat a renunciar i va tornar a Espanya per (així es va dir llavors) sentir-se indisposat. Poc després va reconèixer obertament en una roda de premsa que els relats de la seva suposada deportació no eren certs. També es va veure forçat a dimitir de la presidència (assumida per ell tres anys abans) de l'Associació Amical de Mauthausen i altres camps, amb seu a Barcelona. Enmig de la indignació que es va aixecar es va contemplar la possibilitat de retirar-li la Creu de Sant Jordi; Marco la va retornar i el Govern Català "va acceptar la devolució".

[edita] L'agitador

El moment en que Enric Marco i Batlle es va vincular a l'entorn dels supervivents dels camps nazis és força tardà (cap a 1999-2000), però la seva activitat pública havia començat molt abans. En els anys 70 es feia dir Enrique Marcos. Sota aauest nom va militar en determinat moment en la CNT (Confederació Nacional del Treball) i va arribar a ser Secretari General de la Federació catalana el 1976-1977 i Secretari General de la Confederació des d'abril de 1978 fins al V Congrés al desembre de 1979. Alineat amb els qui van impugnar el Congrés, Marco fou expulsat de la CNT l'abril de 1980. El 1984 Juan Gómez Casas, reflexionant sobre el període que Marco havia ocupat aquests càrrecs, recordava que poc o res es coneixia amb certesa sobre el seu passat. Després de 2005, després d'haver reconegut la falsedat dels seus relats com a deportat, Marco segueix afirmant haver estat un activista del moviment llibertari contra Franco i haver romàs en la clandestinitat des que va tornar a Espanya fins al final del franquisme. Avui, el seu pretès passat de militant antifranquista està àdhuc més en qüestió. Enric Marco i Batlle no ha de ser confós amb el valencià Enric Marco Nadal, que també havia estat Secretari General de la CNT, però en els anys 40. Enric Marco després de la seva etapa de càrrecs de responsabilitat en la CNT va passar a desenvolupar una activitat intensa en el moviment associatiu dels pares d'alumnes. En 1998 era vicepresident de la FAPAC (Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya) a Barcelona.

[edita] Referències

• (castellà) Exilio y Deportacion Una col·lecció d'articles i documents sobre el Cas Enric Marco
• (castellà) Diari 20 Minutos, 11 de maig de 2005
• (castellà) Revista Fusion-Suplemento Catalunya Una entrevista amb Enric Marco en 1998 com dirigent del moviment associatiu de pares d'alumnes. Aleshores es presentava com a llluitador per les llibertats i es definia com a historiador
• (català) p'Diari Oficial de la Generalitat Text del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya pel que es retira la Creu de Sant Jordi a Enric Marco
• GOMEZ CASAS, Juan, El relanzamiento de la C.N.T., 1975-1979: (con un epílogo hasta la primavera de 1984), Móstoles, CNT-AIT, 1984, ISBN 84-398-2555-2