Enric Aguadé i Sans
De Viquipèdia
Enric Aguadé i Sans (Reus, 25 de desembre del 1920), metge i senderista.
[edita] Biografia
Llicenciat en Medicina l'any 1947, va fer el doctorat a Madrid el mateix any. A partir de 1948 va començar a exercir a Reus, i fins al 2004. En el camp de l'excursionisme, l'any 1973 va entrar a formar part del Comitè Català de Senders de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i en va ser president durant més de 25 anys.
Per tota la seva dilatada trajectòria, el doctor Aguadé ha estat guardonat amb múltiples distincions, com les insígnies d'or de la Diputació de Tarragona, de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, la medalla de plata de la Ciutat de Reus, la medalla de Forjadors de l'Esport a Catalunya, el premi Humanisme i esport de Barcelona. També el trofeu de la Federación Española de Montaña pels seus 25 anys de dedicació als Senders de Gran Recorregut, la Creu de Sant Jordi (2000) i el 2003 el premi de Medi Ambient.
[edita] Bibliografia
La seva producció editorial sobre camins i senders és molt prolífica: Guia de Reus a Lourdes a peu (1985), Vint anys del Dia del Camí de Muntanya (1987), Camins Mil·lenaris del Baix Camp (1992), Memorial d'Aiguats (1995), Topònims Ibèrics (1998), Camins Mil·lenaris de Catalunya per on passaven els Pelegrins de Santiago (1999), Camí Ancestral de Salou a Ulldemolins (2001), Itineraris per la Serra de la Llena i els Sagalassos (2005). També publicà la seva autobiografia, Memòries d'un metge caminador (2006), prologada per l'aleshores alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez Segura.
