Empremta digital multimèdia
De Viquipèdia
L'empremta digital és una eina per tal de defensar els drets d'autor i combatre la pirateria.
Taula de continguts |
[edita] Introducció
En els últims anys, l'aparició i desplegament de serveis relacionats amb l'ús de continguts multimèdia per part d'un número cada cop mes elevat d'usuaris ha fet que s'adoptin noves estratègies per al transport i protecció de continguts, com podria ser la empremta digital. La distribució de continguts a canvi d'una transacció econòmica implica moltes vegades que el contingut tingui copyright o drets d'autor i que aquests arxius s'hagin de protegir.
Actualment milions d'usuaris usen la xarxa per tal de compartir material audiovisual entre ells, una gran part a través d'Internet i sobretot a través de programes P2P, on aquest material pot contenir un copyright o drets d'autor que fan que aquest intercanvi pugui resultar il·legal.
D'aquesta manera sorgeixen dues possibilitats per tal d'impedir l'intercanvi il·legal:
- Protecció a priori: Consisteix en impedir que el client pugui realitzar una copia del material.
- Protecció a posteriori: Consisteix en detectar les copies fetes del material.
Existeix la convicció a la comunitat científica que la protecció a priori, a la llarga, és vulnerable ja que es pot donar amb l'algorisme de protecció i per tant anul·lar-lo. D'altra banda, el dret legal a fer una copia de seguretat d'un contingut que s'ha adquirit segons la llei, el dret a instal·lar i d'utilitzar un programa en múltiples ordinadors, o de carregar música en reproductors digitals d'àudio per a gaudir del contingut d'una forma més ample o còmode fa que aquesta protecció generi certs debats legals sobre aquest tipus de proteccions.
D'aquesta manera, en els últims anys, s'ha començat a pensar en la protecció a posteriori com a eina per combatre la pirateria. Aquesta consisteix en inserir un conjunt de bits (marques d'aigua) en els continguts del producte de suport electrònic que es vol protegir sense que això influeixi en la qualitat del producte final. Si dites marques contenen informació del comprador, això ens permet identificar-lo i per tant detectar el possible responsable de la copia il·legal. Quan ens trobem en aquest cas parlem d'empremta digital (fingerprinting).
[edita] Funcionament
L' empremta digital consisteix en la introducció de la identitat del comprador dins de la còpia adquirida. D'aquesta manera, en el cas de trobar una copia il·legal a la xarxa, es pot saber quin comprador s'ha convertit en possible distribuïdor deshonest. Les tècniques emprades introdueixen una sèrie de bits imperceptibles sobre un producte de suport electrònic (CD-ROM,DVD,...) sense introduir degradació, de manera que es puguin detectar les possibles copies il·legals.
[edita] Procès de marcatge
La condició del marcatge es que aquesta ha de ser imperceptible. Per exemple, posar una marca visible a un cantó de la imatge (en cas de vídeo o fotos) serveix de poc, ja que la seva eliminació es pot fer amb un simple retall. La marca ha de resistir a possibles transformacions del contingut (propietat de robustesa) ; en el cas de la imatge, la marca es deu poder extreure encara que aquesta sigui escalada o rotada. La seqüència de bits de la marca te una longitud limitada. La longitud depèn de la capacitat del objecte que es vol marcar i del algorisme utilitzat per la seva inserció. La capacitat es defineix com el número màxim de bits que es poden inserir de forma imperceptible. Per augmentar la robustesa es fa que la marca contingui una certa redundància per a que es puguin tolerar un cert numero d'errors.
[edita] Assignació de les marques
L'assignació de marques de empremta digital te dos problemes, donats pel fet que cada copia venuda porta una marca diferent. En primer lloc s'ha de tenir en compte que si el nombre de possibles compradors es elevat, l'algorisme utilitzat per marcar ha de tenir una capacitat elevada. L'altre problema es els atacs per confabulació; per exemple dos compradors deshonests podrien comparar [bit] a [bit] les marques del seu producte i generar una copia amb una marca que no els identifiques. Per a evitar que aquests atacs no tinguin èxit, la marca es una paraula del codi resistent a confabulacions, com el proposat per Dan Boneh i J. Shaw.
[edita] Sistemes d'empremta digital
Les possibilitats d'usar el mecanisme d'empremta digital es classifiquen en tres grups que han aparegut al llarg del temps: simètric, asimètric i anònim.
- Simètric : Aquest és el concepte clàssic d'empremta digital proposat per N. R. Wagner en un article al 1983. Consisteix en que només el venedor intervé en el procés de marcat per tal d'identificar al comprador a partir de la copia marcada. Aquest mètode te l'inconvenient que deixa al comprador desprotegit, ja que pot ser acusat injustament de distribució il·legal si el venedor dóna una copia a un altre comprador amb la mateixa marca.
- Asimètric : En el procés del marcat intervenen tant el comprador com el venedor per tal d'evitar el frau abans mencionat. En aquest cas el venedor pot identificar al comprador a partir de la marca incrustada però no la pot generar sense ell. El problema d'aquest mètode es que el venedor coneix la identitat del comprador vulnerant així l'anonimat d'aquest. Per tal de resoldre això sorgeix el mecanisme d'empremta digital anònim.
- Anònim: En aquest cas, en el procés de marcat ha d'intervenir una tercera part de confiança que conegui realment la identitat del comprador. D'aquesta manera el venedor desconeix tant la marca com la identitat del comprador, però es capaç d'identificar-lo en cas de redistribució il·legal.
[edita] Consideracions
- Al usar tècniques de marques d'aigua s'ha de tenir en compte que tant la posició on inserir la marca com l'algorisme usat per fer-ho dependran del tipus de fitxer que es vol protegir (vídeo, so, imatge, software ...).
- També s'ha de tenir en compte que el producte no ha de patir la inclusió de la marca, i aquesta ha de ser prou robusta com per a mantenir-se en cas de modificació d'aquest, com per exemple, si es marca una fotografia, al editar-la canviant el contrast o la saturació, ha de mantenir la marca.
- Finalment s'han de preveure possibles atacs confabuladors entre varis compradors que, comparant les seves copies [bit] a [bit], poden arribar a generar una nova marca a partir de les que tenen ells. D'aquesta manera un bon esquema d'empremta digital ha de disposar d'un algorisme que sigui capaç, en un temps raonable, d'identificar aquests confabuladors.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Aspectos prácticos de la protección de la propiedad intelectual en contenidos multimedia
- Análisis crítico de los sistemas de huellas digital para multicast
- SGAE
- OMPI Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual
- Text del Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques
- Text del Tractat sobre Drets d'Autor i parts contractants de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual sobre Drets d'Autor
