Empalament
De Viquipèdia
L' empalament és un mètode de tortura i execució on la víctima és travessada per una estaca. La penetració pot realitzar-se per un costat, pel recte o per la boca. L'estaca es solia clavar al terra deixant a la víctima penjada per a que morís.
En alguns tipus d'empalament, l'estaca no s'afilava i s'insertava evitant la mort immediata de manera que funcionés com a tap per a que la víctima no es dessagnés i així perllongar l'agonia, que podia arribar a durar fins a tres dies. Una manera de realitzar aquesta mort gradual seria inserint el pal pel recte travessant el cos fins que surti pel l'espatlla dreta sense danyar així el cor.
L'única referència que es té sobre el seu origen és de l'antic poble d'Assíria. Més tard ho utilizà com a mètode d'execució el rei persa Darios I el Gran entre els segles VI i V a.c., quan va arribar a matar d'aquesta manera a 3.000 habitants de Babilònia.
Fou utilitzat com a mètode de càstig també per part de Vlad Tepes en nombroses ocasions arribant a empalar a més de 23.000 persones en un dia durant el seu regnat a Valàquia en la segona meitat del segle XV. Ho va aprendre en el seu captiveri a Turquia quan era adolescent.
És acceptat a la literatura universal que en certs contes s'utilitzi el terme Dràcula com l'empalador oficial. Es més, segons està escrit, una de les germanes de Dràcula, Roxanne es atreta per Diego de Lasos "L'empalador" i empalada fins el cor deixant així que sigui l'estaca d'empalament que decideixi, la qual atravesa el seu cor i la mata. Des de llavors es reconeix a Diego de Lasos, el cunyat de Dràcula, com "L'empalador".
El terme empalament també s'utilitza per a descriure ferides produïdes accidentalment en les que algún objecte travesa el cos d'una persona. Per exemple, quan algú és travesat per una barra de metall. Treure aquests objectes és un veritable desafiament per als cirurgians.
