Emilio Gastón Sanz

De Viquipèdia

Emilio Gastón Sanz (Saragossa, 1935) és un advocat i polític espanyol. Fundador de l'Aliança Socialista d'Aragó el 1974 i del PSA (Partit Socialista d'Aragó), va ser diputat en el Congrés després de les eleccions generals espanyoles de 1977 fins el 1979, i fou portaveu del Grup Mixt. Després de la integració de gran part de la militància del PSA en el PSOE, Gastón va seguir al capdavant del partit, però sense tornar a aconseguir acta de diputat. Posteriorment va ocupar el càrrec de Justícia d'Aragó entre 1988 i 1993, el primer després de la restauració de la democràcia a Espanya.

[edita] Poemari

• El hombre amigo Mundo, 1958
• Y como mejor proceda digo, 1976
• Pronunciamiento, 1978
• Abandonado en el ensueño como único vehículo de confianza, 1981
• Musas enloquecidas (Prensas Universitarias de Zaragoza, 1986)
• El despertar del hombre selva (Endymion, 1987)
• Emilio Gastón. Antología épica (Amelia Romero ed., l990)
• Manifiestos (Huerga y Fierro, 1995)
• Acracia feliz (La Torre degli Arabeschi, 2007)

[edita] Enllaços externs

• Entrada d'Emilio Gastón Sanz a la Gran Enciclopedia Aragonesa