Emilio Barbón Martínez
De Viquipèdia
Emilio Barbón Martínez (El Rebollusu, Pola de Laviana, 26 de maig de 1930 - 2003) fou un advocat i polític asturià. Fill de minaires, de petit va patir una greu malaltia física i la mare fou tancada en un camp de concentració fins el 1941 per amagar a un fugit. El 1957 es llicencià en dret i ingressà al PSOE, per al qual actuà com a enllaç i a defensar als treballadors repressaliats durant la vaga de 1962. L'agost del 1967 fou nomenat secretari general de la Federació Socialista Asturiana, i fou empresonat per propaganda il·legal. El 1969 fou secretari de propaganda del PSOE. Col·laborà amb els pagesos que els expropiaren les terres per a construir l'embassament de Rioseco.
A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat per la FSA-PSOE, càrrec que deixà el desembre de 1978 per a ser nomenat conseller de treball del govern preautonòmic asturià presidit per Rafael Fernández Álvarez fins el 1983. Al maig de 1989, el Consell General del Poder Judicial ho nomena magistrat de la Sala Civil-Penal del Tribunal Superior de Justícia com jurista de reconegut prestigi, càrrec que ocupa fins al 21 de maig de 1999.
